ANARQUIA
Fem la revolta
dels sentits
i de les estacions
que s’ alcen
i s’ estenen per
igual, grandioses
dins la llum i a fosques
fora reis .
L’ exhibició del
que podríem ser
amb l’ abolició
de tanta tonteria
que promou fer
veure que som l’ altre
i l’ altre que li
passa a l’ altre i ara agafa tu
el relleu. N’ hi
ha un cingle desbocant-se,
segles de tresors
que no valen per res
i avall! Seríem l’
hòstia que ens deslliga
dant la volta als
set sentits dels re-
sentits i de les
estacions que tomben
i reneixen més
que mai ens en faríem
l’ única bandera no
a servir, que ens
ens servíssim: de
tovalles i a parar-la tots.
I soparíem junts
després, i en acabat
la ballaríem
plegats, cadascú amb el seu
peu coix, el seu
disgust, i cada mal de cap...
però a mitjanit
ja no ens ens sentiríem,
ens hauríem entès
sense que entendren’ s
ens calgués, grandiosament;
i visca el pa
i porta més vi i
tornem a començar...
I els joves
farien l’ amor a la vora del foc
i grans i xics ja
n’ anirien plens
i els hi
tornarien a passar. Jugaríem
a estimar-nos com
mai s’ hi ha jugat:
sense apostar.
griFOLL
abril del 2015
casserrespoblepoema