FESTA MAJOR PUIG-REIG!!!!!!!! 5,6,7,8,9 i +!!!!!!!!!!!!!

KONVENTZERO-OPINIÓ- griFOLL

http://konventzero.blogspot.com.es/2014/05/no-poesia.html?showComment=1401294892253

MAY

28

NO-POESIA

Josep Grifoll

OPINIÓ

POETA VIRTUAL

—  JOSEP GRIFOLL és un artista que tantes reiterades vegades hem preuat. Reclòs a les seves muntanyes, exerceix el seu punt d'aportació virtual d’una manera extremista. Gairebé talibán. Un exemple és el darrer vídeo rebut. Poesia evolucionada. Autoretrat visual. Fosc, intimista i transparent.

(amb el cor a la mà) 

"DEIXA-HO CÓRRER, MALA BÈSTIA" POEMES DE JORDI POPE AL FESTIVAL LITTERARUM DE MÓRA D'EBRE.

EL PROPER DIVENDRES 30 DE MAIG PRESENTACIÓ DEL "DEIXA-HO CÓRRER, MALA BÈSTIA" POEMES DE JORDI POPE AL FESTIVAL LITTERARUM DE MÓRA D'EBRE.
A partir de les 16:00h a L'AUDITORI DE L'ESCOLA DE MÚSICA I DANSA

HUIR - Marçal Font Espí PoetrySlam BCN

AVISO A LOS CIVILIZADOS Leopoldo María Panero

AVISO A LOS CIVILIZADOS 

Leopoldo María Panero

Por: Carla Badillo Coronado

Aviso a los civilizados es otro lúcido canto que Leopoldo María Panero (Madrid, 1948- Tenerife, 2014) eleva entre la locura y la palabra. Los once capítulos que lo componen son trozos de un espejo roto en el que nos reflejamos todos, y es a la vez un ‘manual’ de estudios y análisis de la concepción psiquiátrica como poder, bajo un enfoque que se debate entre la filosofía y la poesía.

“La psiquiatría –dice Panero- está ahí para evitar el viaje a los infiernos, no como debiera para guiarme a través de ellos”, refiriéndose a ella como un instrumento de opresión  para una minoría de individuos, considerados desviados por la única razón de creer en sus fantasmas, en sus ideas irracionales, en sus delirios.

Paradójicamente, acabé de leer este libro en uno de los patios del Psquiátrico San Lázaro, donde se expuso una serie de glosolalias (textos de lenguas inventadas) escritas por el francés Antonin Artaud, que resultaron ser un gran complemento para entender la tesis de Panero, en la cual la locura, lejos de carecer de sentido, tiene la función de dar sentido a lo que no tiene. Así como el arte, pues como lo advierte Ricardo Cristóbal en el prólogo: ¿Qué autor no cree en sus fantasías? ¿Qué persona no manifiesta algo distinto de lo que quería decir, expresando de forma distorsionada una parte de lo que bulle en su cabeza, o un deseo inconsciente?

En Aviso a los civilizados Panero evidencia el miedo colectivo a descubrir el mundo instintivo, que hace desplazar en “otro” individuo lo que en sí mismo perturba. Lo que la sociedad forcluye (Lacan) es la animalidad, nunca perdida, y que vuelve cíclicamente. El loco y el primitivo son lo mismo. Pero en las tribus no existen psiquiatras, que para el autor no son más que detectives, puesto que su interrogatorio utiliza las mismas técnicas que el policial (Foucault). El psiquiatra piensa, infaliblemente, que su víctima miente. Pero la verdad, como en la tragedia griega, es el fin de la obra. No hay una realidad única, hay una realidad polivalente. El principio de relatividad cultural.

Yo no sé qué pueda ser la locura, repite Panero –indirectamente- en estos ensayos poéticos. Tal vez una defensa para seguir soñando. O quizá el derecho a la fantasía. Pues la locura, como dice Blake, conduce a la sabiduría. En definitiva, este libro nos avisa -a civilizados y no- que lo más probable es que el ‘homo normalis’, como lo llamaba Wilhem Reich, sea el verdadero loco.

ELENA SIXTO

LEGNER LIBUGSNI ahir al KONVENT. Fotos del Catacrack ABEL CASTELLS

http://legnerlibugsni.blogspot.com.es/

"En las ramas de Ana", cortometraje de Julio Medem - 2007

CRISTALL DE SER, de Blanca Llum

 (la Blanca Llum, ja fa, amb lu grillu)

Cristall de ser

Ets cristal·lina, em dius.

I ho dius amb mal.

No és el cristall,

que no t’agrada.

És l’hora baixa:

la por transparenta

i la marca a l’amor

que és la marca a la carn

que és la marca de lluny

de quan fugies venint,

de quan se’t feia baldera.

Sóc cristal·lina, em dius.

I ho sóc que no sóc.

No és ni bonic

ni fa basarda.

És la nit clara:

el gris que s’escampa

i les ombres creixent

que són ombres d’ocell,

que són ombres pregunta,

«si t’era coltell, la paradoxa,

i si t’era gasela, el camp obert...?»

Ets cristal·lina, em dius.

I ho saps d’antic.

No és un infern,

qui fa cantar-nos.

És la topada:

la culpa desfeta

i un llibre entremig

que és un llibre cor clus

que és un llibre cos nus,

que és un llibre cap dins

i que per això fa respecte.

Sóc cristal·lina, em dius.

Digue’m on és, doncs,

voler trencar-s’hi,

el trau gelós,

gosar tornar,

i l’atenallar-nos.

Digue’m on anem, doncs,

amb la pedra de tall,

amb la pedra cristall,

amb l’estrella amagada

i amb l’estella tan nostre.

Blanca Llum, Abril 2014

KONVENT CAL ROSAL DISSABTE 10 DE MAIG 2014 PAU RIBA, LEGNER LIBUGSNI I LA PRIMAVERA POÈTICA -Poesia, Música, Pintura i Gastronomia- Des del migdia fins a mitja nit.

KONVENT CAL ROSAL DISSABTE 10 DE MAIG 2014 PAU RIBA, LEGNER LIBUGSNI I LA PRIMAVERA POÈTICA -Poesia, Música, Pintura i Gastronomia- Des del migdia fins a mitja nit. POESIA De 12:00 a 19:00 h La primera edició de la primavera poètica al konvent, tindrà la presència de les reconegudes poeteses i artistes IVETTE NADAL i MIREIA CALAFELL, oferint-nos la part més amable dels recitals i també amb d´altres recitadors més parateatrals o musicals com el conjunt POLINÈSIA, format per GERARD VILARDAGA i PRIMO GABBIANO. L´experimentació vocal i la transgressió ens arrivarà amb JOSEP GRIFOLL i ROGER PELÀEZ, ELENA SIXTO, CÈLIA NOLLA I GUIM VALLS. MÚSICA 19:00 h Legner Libugsni (Madrid) Personatge cantautor de rock, grunge, punk i gairebé astral, però sempre des d’una intimitat més de cullereta i plat fondo. Tot i que actualment resideix a Casserres, prové de Madrid i els seus temes viuen entre la filantropia i les estrofes més profundes. Presentarà “Las criatures lucen bien en sus estantes” cançons per a la paranoia i el pensament. http://legnerlibugsni.blogspot.com.es/

casserres poblepoema 7.5.14

la casa

CONSTEL·LACIONS i + taques art grifoll

naked woman in lake haystack mural painting- @moral art griFOLL 14 14

ART

BRANQUES D’ AMOR

“Tractem d’ obtenir alguna cosa

que ja ens ha trobat”

Jim Morrison

BRANQUES D’ AMOR

La fa(una), la fan dos

i la fem tots dessobre l’ escriptori fent el blues

de les bestioles.  Vindràs a estranyar-te dels nostres costums?

vindràs a mirar com plou o et mullaràs?

Que ens suen els ulls ens suen els ulls.

Tu tens la sensació d’ haver de complir una missió?

Sí, tan poderosa com el silenci que vas sentir un dia

abans de néixer.  Soledat, abelles

i cirurgians em recorden la Sylvia Plath,

dues cigarretes molles i un forat entre les celles.

Vestit de pa, negat de llimbs, lligat de punys,

l’ animal silenciós que és la paraula...

De nit arribarà una ampolla a la platja

amb el tall del teu sexe a punt de parir

la primera pedra, un cranc desfrenat,

una medusa, trescentestrentaimés sardines...

Has fet les paus amb la Mort, Vida? Fumàvem.

I ens vam amagar dins el fum.

Falta amor. Falta amor. Falta amor. Falta amor. Falta amor. Falta amor.

S’ ha fet de dia a mig planeta.

S’ ha fet fosc a tot el món.

Hem caigut a la trampa.

I on és tot això que havia de ser?

I on és tot això que no ha estat?

La mentida està sempre servida.

La veritat està sempre malalta.

Quina és la pregunta de la pregunta que engendra la primera pregunta?

Emergeix rere totes les coses que et miren:

tens branques d’ amor a les mans.

griFOLL

50514

Capopo village

griFOLL la pintura rodona en llibertat

boscos lisèrgics

el llibre de les pintures de sang griFOLL 14

dos apunts:

-el tall era xic i me’ l vaig fer SENSE VOLER, no sóc cap marilynmanson’ s d’ aquestus jo J ...

- vaig “aprofitar” la sang per pintar, ja que és el pigment natural que aguanta més el temps ( gràcies a aquesta s’ han conservat obres prehistòriques que d’ altra manera s’ haguessin esborrat )... En teoria, la segona pintura que aguanta més el pas dels anys és la pintura a l’ oli, però, i una de les grans avantatges que ha tingut sempre l’ oli, és que triga molt a assecar-se...no coagula. Maneras de pintar que cantava el d’ allonses...

- diria més coses, rollu futur, adn, cèl·lules, vi, esperit...però xerraria dies...

griFOLL

no anèmic

4-5-14

Capopo village

griFOLL fotografies fosforescents

Aquesta fotografia la vaig fer fa bufff...em vaig estar trencant el cocu perquè volia ver fotos que “ brillasen en la oscuridad”... però clar, com ja sabeu, remenar productes que fan llum i productes que no es poden velar, va portar algun problemillu, doncs ( encara que finalment ho vaig aconseguir) el material amb el qual es treballa avui ( ahir, perdó) amb fotografia és hipersensible a la llum, de manera que vaig optar per provar processos  antics, de quan per fer una foto, necessitaven, no un flaix, no, llum del sol directe i hores... ( m’ explico fatal)...Resumint, que això és una goma bicromatada fosforescent...amb el nom ja em direu!

griFOLL

4-5-14

casserrespoblepoema

nou detingut

warning !

ART griFOLL - procés pas a volta de la pintura rodona 14

al primer instant ja m' has fet venir tota l' alegria, mestreeeeeeeee!!!!!!!!