TRANSAMOR
De cop un ocell a
les mans.
De cop un ocell
d’ales immenses
que s’estarrufa i
que s’arrup
perquè li paris la
llengua i li donis llavors.
De cop un ocell de
cos petit i ànima nua.
De cop un ocell que
diu, que no diu,
que li diguis que
mira, que el sol estrany
té molta pena i la
pena canvia
i la pena es
transforma —es tradueix
de pena a més pena
o de pena a finestra
i de finestra a les
mans que, dins les mans,
se’n venen endins
—fins al cor d’una idea:
ara que hi ets i
que no et llegirem fins el coll,
dimoni d’àngel,
aquell resquill de paranoia
que se’m fica pels
ossos i que em parla de lluny
de llavors
estrellades i de capir una magrana.
Llavors de món, de
transamor i del pinyol
encerclat de lletra
antiga i de lletra que neix.
De cop a les mans
que eren de foc i eren tan buides.
De cop el foc que
continua fent brasa
i preguntar-te cap
a on vas i amb què tremoles:
i és amb tu. Amb tu
que ets l’enyor que rapinya
i l’espelma nuada i
la volta impossible de l’ombra.
Amb tu que ets en
tu exagerant-me i refent-te.
Amb tu que ets en
mi extravagant-te i dient-me.
Amb tu que cercàvem
l’ocell
que ara tenim a les
mans
i que ens talmuda
la nit
i que ens ha dit
que l’arca és el mot
i el diluvi
nosaltres.
Blanca Llum,.-
27 de novembre del
2013
