“és tal com
una dansa de força al volt d'un centre
on es dreça
atordit un gran voler.”
Rilke
“P'rò els
seus esguards que res no limitava
projectaven
imatges en l'espai
i cloïen
així un blau cicle de llegendes.”
Rilke
CONTRADANSA
Torno foll de l’
herba i fosc de sota terra,
roig quan sagna la
pantera i cec nombrant la primavera.
Gàrgares de pluja
amb farigola m’ apaivaguen nafres d’ udolar.
(Quan beus sóc
totes les fonts; i sóc tots els càntirs i vasos i gots i porrons,
i totes les tasses,
tassetes i copes -perdudes millor que guanyades- del món).
Ho faig, ho dic,
m’ hi torço els ulls de dins, és una selva de miralls i lianes que
ondulant escabellades
dibuixen totes les formes, i cada paisatge, i cada escena
que em componen
ara sí ara no; i perfecte, que el desequilibri no vol grisos, (com tu)
com la vida. (
Ressegueixo les llunes, les pupiles que ens enganyen i torno, tornem a voltar).
griFOLL
25.5.13
casserrespoblepoema