el nostre retrat?

VINT CONTENIDORS o CENT RETRATS ANÒNIMS

cliqueu per ampliar l' inventari, que aquí és on busquen els detectius:

pariment

   http://www.youtube.com/watch?v=uA68BTukheE&feature=player_detailpage

griFOLL CONJUR

Tweet

SÓC AL BLOG de la LOLITA LAGARTO!!!

http://lolitalagarto.blogspot.com/2011/07/im-porta.html


Deixo aquí tretze comentaris al poema IMPORTA:

“Importa”, poema meravellós d’en griFOLL

http://poeticacrapulistica.blogspot.com/

" Hi ha alguna cosa teva. Importa, importa." diu, i m' he trobat aquest regal de la LAIA NOGUERA que no puc evitar de posar aquí. Miligràcies!

D'alguna manera, t'enfrontes al no-res


D’alguna manera, t’enfrontes al no-res. Sempre estem pendents d’omplir el buit, perquè el buit ens fa por. Tenim por d’adonar-nos que no som gran cosa. O sí que som gran cosa, però no som la cosa que ens diem que hauríem de ser. Les coses no són mai com ens diem que haurien de ser. O sigui, que no som una cosa definida, som més aviat una expressió de la buidor. Com una mica de presència. I, per tant, som múltiples. Com una mena cosa que passa i canvia i es revela. Com un cuquet, un procés, una fulla, un aire, una llavor i etcètera. I això fa molta por. Però és en aquesta presència que es pot dir que existim. Existir és una paraula vaporosa. Hauria de ser una paraula vaporosa. Existir no és una cosa marcada per uns límits. Existir és una manera de trencar-se. Fins i tot quan intentes existir de la manera més perfecta i d’acord amb el que et penses que toca, en realitat només estàs existint de la manera fluvial en què pots existir, perquè no hi ha escapatòria. I això fa mal. El corrent, és impossible d’aturar-lo o desviar-lo. Per tant, en el fons t’enfrontes al no-res. Ara mateix o quan et moris. I davant d’això? Fer-se el boig. El boig és el nen. Però no fer-se el boig per demostrar-se especial. No, no. Fer-se el boig per llençar-se daltabaix i que passi el que passi. Aleshores, l’artista no és diferent. No és que hi hagi persones que són artistes i d’altres que no. Tots diem coses, però hi ha persones que les diuen més sovint o que s’adonen que les diuen i llavors els posen l’etiqueta d’artistes. Pots dir una cosa mirant per la finestra, tocant-te el nas, pintant un quadre, amanyagant el gos, escrivint una frase, sucant el pa amb tomàquet, posant-te els mitjons. La qüestió és fer-ho a la teva manera. Posar-te els mitjons a la teva manera. I un dia llevar-se i posar-se un mitjó verd i un altre de blanc és molt important. Perquè avui em sento verd al peu dret i blanc al peu esquerre. I caminar, baixar les escales, mocar-se, posar-se les ulleres. Per ser tu segurament cal ser una mica boig, si ser boig significa saltar-se les normes per tal que allò que fas emergeixi de dintre teu, perquè és necessari que facis aquest gest i no aquest altre, perquè és la teva veu, i no la de ningú altre, la que parla. En cada moment t’enfrontes al no-res, perquè sempre està tot per fer i el procés no s’acaba mai. Fem voltes, hi tornem, fem un pas, ho corregim, ho perdonem, hi insistim, ens buidem una mica, hi tornem, la caguem, anem enrere, fem tard i fem d’hora, ho diem, no s’acaba, les coses no són completades, no hi ha perfecció, el valor és intrínsec, l’amor és intrínsec, i què, que important que és dir i què, ja ho faré, no sóc allò que no puc ser, i escoltar-te el teu ritme i anar al teu ritme i adaptar-te al ritme de la vida i la mort i ser esclau no de la veu de ningú, sinó de la teva veu, ser esclau de la teva llibertat. (Aquest text té una reminiscència grifolliana i l'acabo d'escriure ara mateix, perquè em rondava una cosa des d'ahir i amb la imatge del boig li he pogut donar forma.)


De: Laia Noguera Clofent

Tweet

AGOST. Amb MARC CAMPS, mestre de la espatula i amic. (de Blanca Llum -poema- i Jordi Plana -Iphonographia-)

Tweet

JORDI ESTRADA. Per amor a l' art. Regió7 17.07.2011.

Diumenge passat, l' escriptor, filòleg i mil etcèteres + , parlava al Regió7, entre d' altres, de Poètica Crapulistica i d' en Grifoll, " artífex de la majoria de les propostes artístiques més innovadores dutes a terme a la Catalunya central en els últims temps" opina. I jo, que sóc aquest tal Grifoll, des d' aquí voldria fer-li saber al Jordi Estrada que, altra vegada, m' ha fet el paio més feliç de la Catalunya central i fins a la lluna. Mil i més gràcies Jordi, que sempre són poques...

 Aquí, més: http://poeticacrapulistica.blogspot.com/2011/02/jordi-estrada-presentacio-rius.html

Tweet

BLANCA LLUM i GRIFOLL reciten a LA FONT DEL BALÇ (2008?) . KLARA NIUBÓ: il·lustracions i vídeo-muntatge.

BLANCA LLUM i GRIFOLL reciten a LA FONT DEL BALÇ. presentació del llibre de BLANCA LLUM VIDAL "LA CABRA QUE HI HAVIA", il·lustrat per KLARA NIUBÓ. (2008-09?)

KLARA NIUBÓ:


Tweet

FUNCIÓ, no defunciís .griFOLL.

Dolor, fes-me útil.
Mort, suïcida’ t.
Follia, guarda’ m el joc.
Lluita, lluita tu. (Jo no vull arribar enlloc.)
Mirall, no miris.
Paraula, desglaça’ t.
Seny, fuig.
Silenci, calla.
Amor, engega’ t.
Vida, no t’ acabis.
Curiositat, gràcies.
Policia, ves-te’ n.
Cantautor galàctic, torna.
Déu, què penses fer? (Existeixes o no?)
Por, t’ amenaço tan fermament.(Encara no perds, però ja no guanyes.)
Terra, no t’ assequis.
Àtom, més ràpid.
Bondat, explota.
Psiquiatra, encerta’ n alguna.
Poesia, t’ estimo.
Dubte, no m’ abandonis.
Persona, no callis.
Alegria, viola’ ns .
Tendresa, fes un cop d’ estat.
Present, queda’ t.
Vergonya, parla amb la por.
Dia, bon dia.
Nit, anem a la lluna.
Misteri, agafa’ m fort.
Somriure, no et descargolis.
Pluja, mulla’ m.
Camí, no hi siguis.
Música, si us plau.


griFOLL
20.07.11.
Casserres poble poema

Tweet

CLAUSURA FESTIVAL POESIA MEDELLIN

Tweet

VIDA

Tweet

SÓC AL BLOC EFÍMER!!!!!

http://laianogueraclofent.wordpress.com/2011/07/15/importa-poema-meravellos-den-grifoll/

nostra naixença de cada dia, de griFOLL

 Vaig dir per sempre

Vaig dir que mai més

Vaig dir sí quan pensava que no i al revés

Vaig fer-ho per matar la soledat

Vaig amagar-me dels homes per què jo no ho era

Vaig fugir com un endimoniat de totes les relíquies

Vaig cercar en totes les direccions com si m’ hagués estat manat

Vaig renegar de l’ ànima per a córrer mort per les afores lluny de mi

Vaig errar en totes i cadascuna de les coses que m’ han ensenyat

Vaig dir vindré i no vaig venir

Vaig mentir en l’excusa  per a no vindre: no en tenia

Vaig ser impulsiu quan no ho havia de ser

Vaig  ser passiu quan havia d’ actuar

Vaig enganyar mil anys al mirall i mil anys no són res

Vaig esforçar-me a entendre

Vaig demanar pel gran enemic

Vaig dir-li al món que me’ l cruspiria

Vaig definir-me

Vaig pronunciar-me

Vaig obrir la boca per a no dir res

Vaig tallar-me les orelles (amb una ja s’ havia fet) per a no escoltar allò que em calia saber

Vaig obrir els ulls tenint les parpelles cosides amb fil de pescar

Vaig fer el que creia que els altres pensaven que faria algú com jo

Vaig dir jo

Vaig dir tu

Vaig donar per suposat

Vaig creure’ m jutjar

Vaig creure saber

Vaig (finalment) renegar de la meva individualitat

Vaig fer que no existís el personatge

Vaig arrencar-me el melic i avui a primera hora he nascut

griFOLL

16.7.11
cosmos

ORGASME POÈTIC de griFOLL

SE’ M VEU A TORNAR

Ara sóc un silenci que es lleva per fer una pregunta.

Ara sóc una llima que serra els barrots

sense saber si passant entraré o sortiré.

Ara sóc un grill que ja no sóc

demanant-te des de les parets

si vius o esperes. I

ara sóc el que respon a les parets

que la pregunta està mal formulada.

Ara m’ empastifo de pintures. Verd,

blau, roig. Travesso el riu i surto en blanc i negre. Rebobino.

Ara ja no és una cosa que es pugui amagar. Se’ m veu a venir.

Se’ m veu a tornar i mentrestant se’ m nota

una nota que desafina el concert sencer. Em repeteixo.

Ara que sé que veiem en les coses i en els altres

allò que som nosaltres.  

Ara que el llapis em fa punta i només tinc una resposta

que és l’ amor,

sobren les referències.

griFOLL

13.14 del set de l' 11

CASSERRESpoblePOEMA

ENRIC CASASSES. POEMA:

COM, SOM

barcelona

27 de mai

any 11

sentiment, raó,

clavell, coliflor,

revolució,

germania, jo

-prou que ho saps- hi sóc

i hi vinc i m’hi moc

que qui què quan on:

a repartir joc!

hem perdut la por

i m’hi veig amb cor

d’espolsar-me els polls

del poder, que és boig,

revolució,

hem sortit del clot

ombriu de plató

i et veig créixer l’hort,

respiro claror,

existeix, la sort,

i existeix el món

i es fa de bell nou

la síŀlaba som

POEMA griFOLL

L' ULL DE L' EADB (Gironella)

PICASSO I NO

Duchamp ha estat aquí.

BLANCA LLUM

MALA HERBA AL PARADÍS

Feres un prat i el feres gran.

Era un prat que des del mar

se’n ·nava amunt —fins a muntanya—

i era un prat sense finals.

Vas atrevir-te a fer-te un prat i a dar-li ocells,

cabrafigueres, coves verdes i espadats.

Vas atrevir-te a dur-hi bèsties i l’amor.

Feres un prat i ens hi dugueres.

Després un vent vingué de tu

i vas deixar-nos sense barca al paradís.

Que contemplem, dius, que no ens moguem,

que si el toquem faràs que el sol que ens agermana

ens fugi lluny, fins a les ombres.

I ara ens envies rocs a les parpelles,

una nit per encantar-nos

i a l’aurora ens fas un jou fet de rosada.

Però mentrestant robem vedells,

alguna vaca i si podem també lo bou,

que tenim fills, que tenim cap,

que tenim fam i una barraca

per quan plou per inventar-nos.

Vas atrevir-te a fer-te un prat massa bonic

i ara que hi som —que ens hi estimbares—

tu vés passant, déu com te diguis,

que aquí ens quedem i a l’hora bruixa

ens menjarem la mala herba —arrel divina—

o, si ens cal, les teves ombres.

Blanca llum

juliol 2011

LAIA NOGUERA, tres POEMES i el dibuix "VIES"

He tingut l’espelma al cap tota la nit. Tota la nit amb el dolor que se’m desfeia. Tota la nit difuminat. Aleshores he sortit a caminar i em trobo els arbres i les pedres, amb les enormitats dels seus cossos que em miraven. He sortit a caminar amb el dimoni embardissat a dintre meu. Sapigueu que les pedres no em parlen ni hi parlo. El que faig és escoltar. I elles escolten, també. Tot el que fan és escoltar. He tingut l’espelma al cap tota la nit. Tota la nit amb el dolor que se’m desfeia. Tota la nit difuminat. Aleshores he sortit a caminar i m’he adonat que estava sol. Llavors em moro sol i me’n vaig com una serp amb el cap sostingut per una espelma i és així com he tornat a somiar que les pedres no parlaven. Les pedres, el dimoni, tots els cossos que carrego callem i ens deixem estimbar. El cosmos ens subjecta en el seu absolut descontrol i se’n fot, de tot plegat. Se’n fot completament. Després arriba en Joe i s’estira al meu costat. Ens allargàvem lentament fins que ens hem assemblat tantíssim a la serp que la molsa ens caminava per damunt. Aleshores en Joe ha tocat amb tendresa el dimoni i m’ha revelat el seu nom. He repetit el seu nom i el dimoni ha rigut d’una manera tan immensa que la molsa cremava a sobre nostre. Sapigueu que ni en Joe ni Ningú no ha parlat, que només escoltàvem.


_________

Estic passejant pels esvorancs.

He descobert que m’avinc amb mi mateix.

Alçava castells, els atordia, els subornava.

Traçava fronteres entre núvols.

Ara he vist el desert.

Ara em sóc i m’estalono.

____________

Porta-ho a l’acció sense mirar les despeses.

El somni, som tots qui el somiem. Parlem des del fons de l’oceà. Som erugues, eruguetes, eruguetes ignorants.

Porta-ho a l’acció d’una manera impersonal, obertíssimament, amb el cor obríssim, oberturat, sense cap subjecció.

La ruta de l’eruga al fons de l’oceà.

Porta-ho a l’acció sense pensar en les conseqüències.

Tot és part del mateix. El missatge ja hi és.

Porta-ho a l’acció obrint-te tant que perdis el cos, sense buscar, ni voler, ni sortir, perquè ja ets fora i no hi ha el vel, no hi ha res per destapar.

Oh, petita erugueta farcida de dificultats al·lucinades. No hi ha res per destapar.

Porta-ho a l’acció d’una manera compassada.

És igual si el que fas és important o memorable. És igual siguis com siguis, siguis qui siguis, facis què facis, perquè sempre seràs el mateix: una erugueta del fons de l’oceà, i el fons, i l’oceà, i la magnitud. Tots vivim el mateix somni.

Porta a l’acció allò que sigui necessari, sense condicions, amb total disponibilitat.

                                                                                      Ho ha dit en Joe.

_________ 

Laia Noguera  

  EL BLOC EFÍMER: http://laianogueraclofent.wordpress.com/ 

Anna Aguilar-Amat, Tomàs Àrias i Josep Manuel Calleja al Festival Internacional de Poesia de Medellín. Colòmbia.

Tres poetes catalans al Festival Internacional de Poesia de Medellín

Anna Aguilar-Amat, Tomàs Àrias i Josep Manuel Calleja viatjaran a la ciutat colombiana per trobar-se amb desenes de poetes de tot el món, gràcies al suport de l'Institut Ramon Llull

REDACCIÓ

Barcelona | Actualitzada el 01/07/2011 12:26

Fernando Rendón, director de la revista Prometeo i organitzador del Festival Internacional de Poesia de Medellín ha convidat tres poetes catalans a participar en la 21a edició d'aquesta trobada, que se celebra des de l'any 91 a la ciutat colombiana. Els tres autors que, amb el suport de l'Institut Ramon Llull, hi viatjaran en qualitat d'ambaixadors de la nostra poesia són Anna Aguilar-Amat, lingüista de la Universitat Autònoma de Barcelona, Tomàs Arias i Josep Maria Calleja. L'any passat, la representació va recaure en l'andorrana Teresa Colom.
El Festival dispara el tret de sortida demà, i durarà fins al dissabte 9 de juliol. En aquesta setmana, 90 poetes de 50 nacions diferents es trobaran en un programa farcit d'activitats, tallers, conferències, cicles de cinema i concerts. A més, participaran en una trobada de directors de festivals internacionals de poesia, per parlar de com poden actuar els poetes per defensar la Terra. És per tot això que el Festival de Medellín s'ha convertit en un dels esdeveniments poètics més emotius de tot el món.

http://www.ara.cat/cultura/Anna_Aguilar-Amat-Tomas_Arias_i_Josep_Manuel_Calleja-Festival_Internacional_de_Poesia_de_Medellin_0_509349363.html