Seguidores

domingo, 26 de junio de 2011

FLOR GITANA, de BLANCA LLUM




Amb el créixer dels pins sobre l’esquena,

amb el liquen que es mor entre les ungles

i amb un peix viu, botant, movent un còdol,

a joc de daus t’acomparaves.



No havia nascut. Volia dir-te «vés al bosc

que aquelles flors que són petites, color blau,

tenen fulles que bufant-les fan soroll».



Ara hem nascut. Voldria dir-te «anem al bosc

que aquells sorolls que hi ha per dins, com a de por,

són els crits de l’amor viu que també cou».



Amb el caure del sol per l’espinada,

amb l’estrella que puny dins de la panxa

i amb un llir blau —la flor gitana— a l’entremig,

a joc sens daus te m’acompar.




Blanca Llum

22/juny/2011