nou núm de "PSEUDÒNIMS" TEMA: UDOLS

Open publication - Free publishing - More aullidos

PLOU, poemàs de Laura Lopez Granell. Gràcies!

PLOU:

No riguis si vols ploure

 no amaguis la tempesta

rere la calma amable

del sol del teu somriure.

No et neguis la ferida

per por a ferir si crides

no t'empassis la fel:

troni la teva veu enllà dels núvols.

I plou, plou si vols ploure

i esquitxa-ho tot de tu

i viu sense sequeres.

Laura Lopez Granell

                                       


                                     Aquí +: http://lauralopezgranellpoemes.blogspot.com/

SEXUALITATS LLIURES

FLOR GITANA, de BLANCA LLUM

Amb el créixer dels pins sobre l’esquena,

amb el liquen que es mor entre les ungles

i amb un peix viu, botant, movent un còdol,

a joc de daus t’acomparaves.

No havia nascut. Volia dir-te «vés al bosc

que aquelles flors que són petites, color blau,

tenen fulles que bufant-les fan soroll».

Ara hem nascut. Voldria dir-te «anem al bosc

que aquells sorolls que hi ha per dins, com a de por,

són els crits de l’amor viu que també cou».

Amb el caure del sol per l’espinada,

amb l’estrella que puny dins de la panxa

i amb un llir blau —la flor gitana— a l’entremig,

a joc sens daus te m’acompar.

Blanca Llum

22/juny/2011

la ciutat, el bosc, la gent, l' atzar. Poemes visuals del griFOLL

grifoll

25.06.11

casserrespoblepoema

Blanca llum: SEXTINA TEVA MEVA

Que si vinc vingui de nina.                                       

Que et faci el nin, gitanet, i jo, vella,                       

que et sigui el nord, un tall, l’estella mare                

que tot ho mou: el fill, l’home, la dona,                   

la cosa nostra, una altra i la més teva.           

Que et vingui endins, arran, com si fos meva.         

Així em vols, estranya i meva,                                 

girant, giravoltant, com si una nina                          

amb una por tibés, trenqués, la teva                         

i en fes, d’aquesta por, que ja era vella,                   

germana, parenta, mestressa i dona                          

de la nit que s’estreny quan toca mare                     

i que el mal, el fa de mare.                                       

Llavors em véns, cantant, la cançó meva:                

que sóc petit, la criatura, dona                                 

amb dona i l’home sol que sembla nina,                  

cor  meu, la humana pena i ser la vella.                  

I la cançó, valent, te la fas teva.                               

I amb el riure a casa teva                                          

l’estimar, te l’inventes, i amb la mare                                   

de déu de l’empenta me trobes vella,                                  

a mi, que ara sols tinc l’esquerda meva                    

i un monstre, clauficat, que em treu la nina,             

em deixa sola, seca, i me diu «dona!».                     

Tu que vols, que no vols dona,                                                                                            

vine’m a prop, si vols, prò amb l’ànsia teva              

i si véns, fes-ho amb ulls, des de la nina,                 

com qui neix, com el qui et peix, com ta mare         

·t va parir o com vulguis, que jo, meva,                   

seré nostra i, llavors, de l’ànsia vella.            

Dona nova. Dona vella.                                                       

Dona animal i el nom, ni el nom de dona.                

Dona lluny. Dona res. Dona mig meva.                   

Dona et prens. Dona et dons. Dona et fas teva.      

Dona fill. Dona amb l’altre, i l’altre, mare.              

Dona véns. Antiga. Partida nina:                             

que vingui el nin, alat, de mare vella,

que sigui amb mi, de tu, de dona nina,

que fent-me teva, em vols, volent-me meva.

Blanca llum, maig/juny 2011

les AQUAREL·LES del grifoll

...que avui comença l' estiu...

grifoll

casserrespoblepoema

Al FRANCESC TORRES, Gràcies. DES DEL COR...

http://marcsellaresartistavisual.blogspot.com/2011/06/homenatge-francesc-torres-i-carpio.html

 

El 19 de Maig ens va deixar sobtadament en Francesc Torres i Carpio, una PERSONA amb totes les lletres, artista, sindicalista, polític d'esquerres, i ex-president del cercle artístic de Manresa a finals dels anys 90.

En Francesc abans de ser president del cercle havia regentat la galeria manresana Giacometti i coneixia perfectament el "trist" panorama creatiu del Bages.

En la seva època de creador va patir en la pròpia pell les dificultats d'un artista jove que intenta obrir-se pas en la Manresa dels 70-80 i es per això que ens agafà de la mà a mi i al "mestre" (i profeta..) Josep Grifoll, i ens dugué a exposar al juny del 1998 al Museu Comarcal de Manresa juntament amb els artistes més reconeguts de la comarca en el marc de l'exposició "Artistes del Bages ".


Gràcies a ell vaig poder conèixer a en Grifoll amb el que vaig sintonitzar a la perfecció i pocs mesos després vàrem contribuir a impulsar un potent grup d'artistes joves que revitalitzà i rejovení el panorama artístic del Bages, la Susanna Ayala i en Santi Rufas fóren els altres 2 elements clau a l'hora de crear aquella "màquina de guerra".

Aquest bullici creatiu que es visqué entre els artistes més joves fou conseqüència directa d'en Francesc, que sense interferir en res contribuí directament al naixement de molts creadors de la comarca que en un altre context no haguessin tingut la oportunitat de néixer i créixer.

S'havia compromès a ser president per un sol mandat, esmerçà moltes energies i aconseguí un gran canvi de tarannà dins de l'entitat, un cop aconseguit deixà el seu càrrec tal i com havia promès. Fóren sols 4 anys, però els suficients per deixar dins nostre la seva potent empremta que mai oblidarem.

(Marc Sellarès)

 

http://marcsellaresartistavisual.blogspot.com/

 

Montserrat Abelló amb la poeta Laia Noguera. Clàssics contemporanis i els joves.

http://www.latlantidavic.cat/espectacle/classics_contemporanis_i_els_joves_montserrat_abello_amb_la_poeta_laia_noguera/

22.06.11 · dimecres · 20.30hores · Restaurant Claudefa. VIC

Espectacle de creació: Dimecres poesia

Clàssics contemporanis i els joves. Montserrat Abelló amb la poeta Laia Noguera

Sinopsi:

Des del principi, L’Atlàntida no ha volgut deixar de banda, dintre la seva programació, expressions i gèneres artístics que, per les seves característiques,solen tenir un públic minoritari. Amb aquesta voluntat, Dimecres poesia vol crear un espai, cada tercer dimecres de mes, per als amants de la poesia i de la literatura en general, a través de diferents cicles que proposen petits recitals, tertúlies, converses i conferències al voltant dels autors clàssics universals, dels poetes i crítics literaris consolidats del nostre país i dels nous plantejaments dels creadors més emergents.

Dues dones de generacions diferents. Baules que lligades ens demostren que la continuïtat de la nostra poesia en femení està en bones mans. Dues referents de la poesia que es fa ara a casa nostra.

MONTSERRAT ABELLÓ (Tarragona 1918). És llicenciada en filologia anglesa. El 1939 s’exilià a França,a Londres i finalment a Xile, on visqué vint anys. El 1998 se li concedí la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca com a traductora. El 2003 va rebre els premis de Cavall Verd-Josep M. Llompart de poesia, el de Cadaqués-Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica i la Lletra d’Or. Cal destacar la seva traducció de Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX recentment reeditada, i la traducció de la poesia completa de Silvia Plath. El 2008 li va ser concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

LAIA NOGUERA (Calella, 1983).  És llicenciada en filologia catalana per la UB. Ha publicat forçallibres de poemes amb els quals ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Miquel de Palol 2009 per Triomf. Ha traduït del basc, de l’anglès i de l’italià. Va ser la “poeta del mes” d’octubre del 2007 a la revista ciutatoci.com.

 

Preu: 5€ amb consumició

per adquirir entrades i més informació:

http://www.latlantidavic.cat/espectacle/classics_contemporanis_i_els_joves_montserrat_abello_amb_la_poeta_laia_noguera/

 

TALLER DE POESIA PER A NENS I NENES a l' HOSPITAL. 18.06.11

http://poeticacrapulistica.blogspot.com/2011/05/ens-uneix-la-paraula-poesia-l-hospital.html

Avui, divuit del sis de l’ onze, hi hem tornat.  Però aquesta vegada carregats de paraules, paper,imatges, cola... doncs els que havien de fer els poemes eren  les nenes i nens de l’ hospital de st. joan de déu. He de dir que tots s’ han guanyat el diploma de buscadors de paraules. Tota una lliçó. Gràcies a totes i a tots, als nens petits i als nens més grans ( m’ hi conto) que conservem a dins i fa que pintem els elefants roses, encara que no parin de repetir-nos que són grisos. Mil i més gràcies. Sou genials!

Us deixo aquí alguna foto. Si cliqueu, pluff: creixen!

I massatges inclosos per la millor massatgista del món, eh?

GUAP@S!!!

ATÀVIC, de Jordi Plana. Inauguració aquest div. 17.

ONOMATOPEIA. Acció teatral i presentació del vídeo de Jordi Plana. Amb Tràfec Teatre, Naüm Monterdé i Francesc Espona.

Konvent.0 2011

Sònia Moya i Laia Noguera : POETES BRAVES

POETES BRAVES

Vine a compartir unes tapes literàries amb Sònia Moya i Laia Noguera

Divendres dia 17, a les 8 del vespre,

a la Bodega Andalusa

POESIA a CASSERRES (11.06.11)

El món va bé: de les escoles de Casserres en surten poetes.  Són aquests del mig de la foto. Ells van ser els que van demanar per fer un recital de poesia que avui, 11 de juny del 2011, al mig de la Plaça del “Poble Poema” han fet.  Gràcies, sou uns cracks!

Des que es van posar a preparar-lo, la poeta Antònia Sitges, la Blanca llum Vidal i jo, hem tingut la sort d’ estar-hi convidats.

Insisteixo: el món va bé: A les escoles de Casserres hi ensenyen poesia.

(...aviat més)

grifoll

11.06.11

casserrespoblepoema

FOC A LA TRAMPA! de Blanca llum

«o juguem tots o estripem la baralla»

Ovidi Montllor

FOC A LA TRAMPA!

Si no hi ha res, senyors,

si amb un bastó ens foteu la melsa,

amb una llei la casa al riu

i amb la paraula ens feu el sot per clauficar-nos;

si no hi ha res, senyors,

si fins al sol li poseu sutge,

a les cançons les gabanyeu

i a la nit li dau cicuta;

si no hi ha res, senyors,

si del no res ne feu el temple,

del metall putes cadenes —religió—

i de la carn que se’ns esqueixa una pregària;

si no hi ha res, senyors,

si això de tots se’ns esbarria,

si la barraca ens cau a terra

i la terra us la mengeu fins embafar-vos;

si no hi ha res, senyors,

si en el bosc no tenim pedres,

de les fonts no hi raja vida

i en els mercats no hi queda pebre;

si no hi ha res, senyors,

si parim sense foguera,

si creixem sense la mar

i si ens morim sense ni barca;

si no hi ha res, senyors,

si us heu venut la mort dels morts i la memòria,

si feu la claca als coronats amb la sang nostra

i us encardeu dels guirigalls i la revolta;

si no hi ha res, senyors,

si amb una flor en feu matadura,

a l’home estrany li artigueu l’ull

i la bèstia l’estimbeu fins que llenega;

si no hi ha res, senyors,

ho estripem tot —foc a la trampa!—

i sense res, comencem buits, pensem de lluny,

pensem d’arran, fantasiant, amb l’amor viu,

de cap per avall, fent-ho de tort, amb l’estimera

o fent qui sap ni com ni quan ni cap a què

però fent-ne món, collons, i sent-t’hi tots,

sinó no compta.

Blanca llum

9 de juny del 2011

TXEMA RICO al VERMELL. TAPES DE BATER.

http://www.vermell.net/

 

KONVENT.0 2011: participants-enllaços...

\\\ konventpuntzero'onze \\\

KONVENT.0

11, 12 i 13 de juny. Convent de Cal Rosal, Berga

participants Aurora Balasc i Noilin O’kelly (Girona/Irlanda) Miroir noir- Rai Escalé i Milos Koptak (Barcelona/Zilina –Eslovàquia-) Gerard Vilardaga (Berga) Dejava i Jordi Plana (Casserres/Berga) Pep Anglès/ Laia Sistach/ Montse Morreres (Berga/Montmajor) Tres perras (Barcelona) L'aparador (La Seu d’Urgell) Salvador Vinyes i Mireia Ferran (Berga) Habitació 28. Mònica Corominas/ Judit Corominas/ Dani Casals/ Helena Badia/ Ricard Boixader (Berga/Gironella/Bagà) Ramon Brichs (Cardona) Joan Lavandeira (Barcelona/Xile) Helena Aguilar (Olot) Anna Tort (Arbúcies) Mercè Serra/ Mercè Rocadembosc (Barcelona) Carlos Salanden (Venezuela) Col·lectiu Priscop (Puig-reig) Ana Abascal (Santander) Juan Pérez Martín Montserrat Tinto (Avià) Josep Grifoll (Casserres) Abel Castells (Cal Rosal) Col·lectiu Filòmans (Puig-Reig) Eduard Fíguls (Manresa) Marc Sellarès (Guardiola de Bages) Roser Oduber (Calders) Dani Torrent (Barcelona) Brandon Herman (New York) Pep anglès/ Laia s. sistach/ Montse morreres (Berga/Montmajor) Txema Rico (Colònia Soldevila) HOMENATGE Salvador Dordal -jo sóc- (Barcelona) FREQÜÈNCIA PUNTZERO La fabricación (Barcelona) Ramon Escalé (Manresa) INDUBTABLES+VILARDAGAles increïbles dones biòniques: les PIZABALLA Ramon Escalé La Comunidäd... i molts més !!

RETRAT -grifoll-

BLANCA LLUM, dimarts 7 a les vuit del vespre llegeix al ROXANE

amics!

dimarts 7 a les vuit del vespre (just una horeta abans de la ja tradicional picada d'olles)

faig una llegida a gràcia. roxanne, es diu, el lloc.

és al carrer martínez de la rosa, 27.

 

 

au, una abraçada i ganes de veure'us!

salut

blanca llum

11, 12 i 13 de juny. Convent de Cal Rosal, Berga.

tota la informació, aquí:

http://movimentpuntzero.blogspot.com/

http://www.puntzero.org/

Pintura, fotografia, instal·lacions, performances, música en directe, experimentació… El convent de Cal Rosal obrirà les portes per mostrar un conjunt d’obres i artistes sota un eix comu: Orwell i 1984.

Rai Escalé i Milos Koptak (Mirror Noir), Mireia Ferran i Salvador Vinyes, Jordi Plana i el col·lectiu Dejâvà, Eduard Fíguls, Brandon Herman, Roser Odober, Abel Castells, Gerard Vilardaga, Ramon Brichs,… un total vint-i-cinc, artistes de diferents nacionalitats, crearan amb força peces especifiques per a l’ocasió.

La mostra també homenatjarà al pintor Salvador Dordal -jo sóc- (Barcelona 1932) un extravagant personatge barceloní amb una extensa obra de més de dos mil cinc-centes pintures, les quals mai han vist la llum degut als problemes de salut del mateix pintor i que reflecteix una visió d’una ciutat miserable que conjuga la mirada i realitat crítica d’una societat benestant envers una Barcelona plena de misèria i sòrdida

Per aquest any, s’ha passat de la cinquantena d’artistes de les passades edicions, a la vintena, amb la clara intenció de l’especialització del públic i per tal de poder dedicar més temps a cada peça i treball presentat.
Les altres novetats seran les estades dels artistes, els quals, per tal de presentar les obres es passaran dies tancats a l’espai i d’aquesta manera poder establir una connexió entre el convent, l’artista i el treball.
De la mateixa manera, els establiments i entorns de la població també s’hi podrà veure col·leccions artístiques.

Per tant, un any més, el berguedà tornarà a ser un punt de trobada de l’art, i l’ull artistic apuntarà durant tres dies la Catalunya central.

(extret de puntzero)