Avui, 7 de maig de l’ 11, vinguts de mar, vinguts de muntanya, però tots “units per la paraula”, hem anat a L’ hospital de St. Joan Déu de Barcelona a rebre allò que hem fet veure que dúiem nosaltres: poesia (que també en dúiem, eh?).
Però ha estat allà , amb els nens, els familiars i nosaltres, que és quan s’ ha fet, ha aparegut. Entre tots l’ hem fet, la més màgica. Volia agrair-vos a totes, a tots, l’ haver compartit i deixar-me ser en aquesta meravella.
Com diu el Vicenç Zumajo (gràcies per les xapes, els adhesius i etcéteres mil i més...) que diu que avui ha descobert que la poesia no sols li agrada, sinó que, a més a més, té sentit, afegir-hi que potser per això s’ assembla tant a la vida –si és que no és el mateix- i que ja és això: una manera de donar-li sentit a la vida, fer que la paraula, el joc, la màgia, els cors ens uneixin. Gràcies sense límits, GUAP@S!
Tornarem!
griFOLL