Seguidores

jueves, 5 de mayo de 2011

DIRAN d' Anna Aguilar-Amat. Del seu nou llibre CÀRREGA DE COLOR.





A la manera de Maram al-Masri
Diran



Diran que tu m' estimes només
perquè et dono el meu llit i
també les estances del meu cor.
Però jo sé que m' estimes perquè
allà endins, res no és teu, res meu.

Diran que jo t' estimo només
perquè tinc por de la soledat,
però tu saps que són molts els ocells
que visiten els meus dies
i marxen plorant
perquè t' escullo a tu.

Diran que tu m' estimes només
pels luxes que trobes en la meva
companyia, però jo sé com
et criden les cireres de bosc
des del fons del jardí,
vermelles com rubís,
demanant que les miris i les toquis.

Diran que tu i jo som diferents en tot,
mentre els nens que érem
juguen a xarranca,
s' amaguen rere roques de suro,
fan rius de paper de plata
en un pessebre,
llancen pedres planes que boten damunt l' aigua
...
i riuen.


                                                  

Anna Aguilar-Amat.