Un horitzó arrodonit com una sina
se m’insinua tendre
i aquest sentiment desolador calant-me
en l’espina dorsal del ventre, on
alguna cosa molt íntima se m’hi esberla
fent el so aquest d’entranya articulada
lenta,
aquí no hi ha cap esbós de senzillesa
sóc roja ben igual com un vespre
aguantant-se en l’espetec d’ossos grocs
i febles,
aquesta mort delicada que s’acosta de puntetes
ve, a tenyir-me la ment i l’essència.
Dolors Juarez
23 de maig del 2011