domingo, 31 de octubre de 2010
martes, 19 de octubre de 2010
GRIFOLL: ALTA TENSIÓ
exposició pintura
lloc: bar la lluna (passeig de la indústria, 4 - berga)
fins: finals novembre 2010
josep grifoll (casserres, 1972)
berga altra vegada sense voler, torna a coincidir a dues bandes. De vegades és casualitat i de vegades la intenció és per norma. Malaurada ironia que es converteix en un eix altament perillós, ja que en aquesta ocasió la proposta és de delicadesa in extremis. Diguem que us donem per avisats !!
El motiu és josep grifoll un artista totalment multidisciplinari, pintor, fotògraf, escriptor, poeta incansable i difícil de classificar, si és que calen etiquetes.
Des de movimentpuntzero reiteradament l’hem considerat com un personatge especial, gran i rebel del que no li fa falta retòriques ni normes ni compassos per crear.
La primera ocasió per degustar del seu material és al bar la lluna (passeig de la indústria, 4 - berga) on fins a finals de novembre es podran veure un total de nou pintures i un text.
Aquest treballs provenen de dues col·leccions diferents i, tot i que és arriscat afirmar-ho ja que grifoll sempre sorprèn, es podria dir que aquestes obres es situen entre un interludi de la seva carrera, unes petites alteracions que gratament encisen. D’aquestes sobresurt la pintura de grans dimensions, amb el títol “nen amb el dit al nas”, on es mostren set personatges que es podrien extreure d’escenes dels ambients de cabaret de principis de segle, d’autors com toulouse lautrec i similituds amb pintors impressionistes.
L’exposició del bar la lluna (passeig de la indústria, 4 – berga) és comissariada i presentada per movimentpuntzero dins del projecte art de poques flors.
La segona ocasió serà a partir del 13 de novembre, on la llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga) oferirà les últimes joies. Es tractarà d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa i que podria semblar una proposta hippie, però potser ja ens agrada donar aquesta idea.
Les obres elaborades amb fang i olis tenen un alt i simple contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/10/grifoll-alta-tensio.html
http://www.puntzero.org/
http://grifoll.blogspot.com/
lloc: bar la lluna (passeig de la indústria, 4 - berga)
fins: finals novembre 2010
josep grifoll (casserres, 1972)
berga altra vegada sense voler, torna a coincidir a dues bandes. De vegades és casualitat i de vegades la intenció és per norma. Malaurada ironia que es converteix en un eix altament perillós, ja que en aquesta ocasió la proposta és de delicadesa in extremis. Diguem que us donem per avisats !!
El motiu és josep grifoll un artista totalment multidisciplinari, pintor, fotògraf, escriptor, poeta incansable i difícil de classificar, si és que calen etiquetes.
Des de movimentpuntzero reiteradament l’hem considerat com un personatge especial, gran i rebel del que no li fa falta retòriques ni normes ni compassos per crear.
La primera ocasió per degustar del seu material és al bar la lluna (passeig de la indústria, 4 - berga) on fins a finals de novembre es podran veure un total de nou pintures i un text.
Aquest treballs provenen de dues col·leccions diferents i, tot i que és arriscat afirmar-ho ja que grifoll sempre sorprèn, es podria dir que aquestes obres es situen entre un interludi de la seva carrera, unes petites alteracions que gratament encisen. D’aquestes sobresurt la pintura de grans dimensions, amb el títol “nen amb el dit al nas”, on es mostren set personatges que es podrien extreure d’escenes dels ambients de cabaret de principis de segle, d’autors com toulouse lautrec i similituds amb pintors impressionistes.
L’exposició del bar la lluna (passeig de la indústria, 4 – berga) és comissariada i presentada per movimentpuntzero dins del projecte art de poques flors.
La segona ocasió serà a partir del 13 de novembre, on la llibreria quatrecantons (placeta ciutat, 12 – berga) oferirà les últimes joies. Es tractarà d’un regal, una exquisidesa de col·lecció. Tretze obres que el pintor ha creat en ple contacte amb la naturalesa i que podria semblar una proposta hippie, però potser ja ens agrada donar aquesta idea.
Les obres elaborades amb fang i olis tenen un alt i simple contingut que ensenyen un grifoll despullat i entregat a una simplicitat espectacular. Un treball que no surt de la casualitat sinó que prové d’hores i hores de divagacions mentals i connexió directa amb un entorn on ell s’hi sent còmode, allunyat de la civilització i on la conversa recau entre ell i ell, però sense egocentrismes, únicament grifoll en estat pur.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2010/10/grifoll-alta-tensio.html
http://www.puntzero.org/
http://grifoll.blogspot.com/
domingo, 17 de octubre de 2010
jueves, 14 de octubre de 2010
CAMÍ RAL DE LES CARENES, de Blanca llum
Anyone standing in that orchard,
So filled with peace and sleep,
would hardly have notice the hill
Kenneth Patchen
CAMÍ RAL DE LES CARENES
‘Nàvem a peu
i era tardor.
La fulla, el tronc,
la pedra roja,
el pont de pedra,
el caminet,
la pianista
—una rel solta—,
la rata furra,
el pregadéus
i la mustela
ens eren tant
a prop com caure
barranc avall
i sense brides.
‘Nàvem d’estreps
com separant-se’ns.
Érem com sols.
‘Nàvem corrents
fins a l’abella.
Érem com sols
d’una carena.
‘Nàvem dolguts
de verins i amb
la set moguda.
Érem com cans
dalt la carena
anant-hi junts
a mossegades,
llepant-s’hi tots,
matant-s’hi puces.
Érem la branca
amb el diable.
Érem la terra
amb la falguera
i l’arrambar-s’hi
en aquell marge.
Era donar-s’hi,
era silenci
amb els lladrucs
i essent mig planta.
Tot era verd,
regalimant,
muntanya plena
i, sense mar,
venus pel fang
del camí ral
de les carenes.
Tot era verd
prò cap colom
de cap pedrís
de cap hortet
del paradís
no fou vingut
fins que al davant,
com per atzur,
vam veure humans,
com per atzar,
i al seu davant
fórem humans
i ens hi parlàrem...
Blanca llum
10-10-2010
So filled with peace and sleep,
would hardly have notice the hill
Kenneth Patchen
CAMÍ RAL DE LES CARENES
‘Nàvem a peu
i era tardor.
La fulla, el tronc,
la pedra roja,
el pont de pedra,
el caminet,
la pianista
—una rel solta—,
la rata furra,
el pregadéus
i la mustela
ens eren tant
a prop com caure
barranc avall
i sense brides.
‘Nàvem d’estreps
com separant-se’ns.
Érem com sols.
‘Nàvem corrents
fins a l’abella.
Érem com sols
d’una carena.
‘Nàvem dolguts
de verins i amb
la set moguda.
Érem com cans
dalt la carena
anant-hi junts
a mossegades,
llepant-s’hi tots,
matant-s’hi puces.
Érem la branca
amb el diable.
Érem la terra
amb la falguera
i l’arrambar-s’hi
en aquell marge.
Era donar-s’hi,
era silenci
amb els lladrucs
i essent mig planta.
Tot era verd,
regalimant,
muntanya plena
i, sense mar,
venus pel fang
del camí ral
de les carenes.
Tot era verd
prò cap colom
de cap pedrís
de cap hortet
del paradís
no fou vingut
fins que al davant,
com per atzur,
vam veure humans,
com per atzar,
i al seu davant
fórem humans
i ens hi parlàrem...
Blanca llum
10-10-2010
FIL D’ENTENDRE, de Blanca llum
Llavors no vaig entendre’t i vaig pensar que em feies fora i vaig ficar-me en el racó amb la teranyina i amb el fil del mocador que era tant teu i amb què et tapaves quan la nit se feia nit, perquè la nit a voltes marxa i de l’anar-se’n algú en diu «quin dia més clar», i vaig ficar-m’hi feta un nus i vaig ficar-m’hi per aprendre a fer ganxet i per aprendre’n de l’aranya i per aprendre, tot teixint, a caçar un llamp o una destral com ella mosques. I vaig anar-me’n fent soroll per si les pors se m’hi gastaven i per si els crits feien cançons i les cançons feien ballar-te, que ballant tothom s’entén, a més també vaig fer el soroll per si mon xiscle et feia set o almenys picor però tanmateix el que voldries, vaig pensar, seria un riu per abeurar-t’hi o ‘na a gratar. Llavors vaig creure que per rius, posats a dir-ne, diries aquell on si s’hi va bufa tant vent que un ho perd tot i queda sols amb la mirada cap als joncs i amb el desig de fer-ne flautes i amb el vent menjant-s’ho tot, també la pena i també el trau de no tenir-ne. I no et pensis, que després, no vaig quedar-m’hi en el racó, que vaig fugir-ne, que l’entendre’t no és tan tou ni tan bonic ni fa tan mal, que l’entendre’t és no entendre’t i, sense entendre’t, entendre’t tant també si entens que no t’entenc de tant entendre’t, i va ser així o no ben bé però més o menys o no del tot, si fa no fa, i sense agulles.
Blanca llum
11710/2010
Blanca llum
11710/2010
miércoles, 13 de octubre de 2010
sábado, 9 de octubre de 2010
miércoles, 6 de octubre de 2010
L´ALEGRIA i LA FELICITAT, de griFOLL
La felicitat no té conjur
és massa nova
no és un esternut
tremola i és flaca i va amb presses
la felicitat és una guardiola
no és com l´alegria
en present
invisible i guerrera
l´alegria és l´ànima del pallasso
la felicitat n´és el nas
no comprèn la tristesa
la combat
l´alegria la combat i la comprèn
és més antiga
és més sàvia i humil
l´alegria pot ser a tot arreu
menys als anuncis
la dels anuncis és la felicitat
sempre fa negocis la felicitat
competeix
no és com l´alegria
l´alegria no es compra ni es ven
és un salvavides
la felicitat mai arriba
deu ser terrible creure en la felicitat
deu ser una malaltia mortal
l´alegria no creu en la felicitat
estic amb l´alegria
vull ser sincer com l´alegria
vull encomanar-la l´alegria
la de cada dia
amb un vers o amb un tripijoc fugaç com un llamp
l´alegria no té vanitat
l´alegria no sap la veritat
l´alegria és un camí
l´alegria és la meva missió
cargolo aquests fulls
els poso dins l´ampolla
al mar del teu atzar
i és l´alegria
conjura-la
comprén
això no és cap anunci de felicitat
això és un somriure amb totes les seves càries fins les genives sense rentar
és massa nova
no és un esternut
tremola i és flaca i va amb presses
la felicitat és una guardiola
no és com l´alegria
en present
invisible i guerrera
l´alegria és l´ànima del pallasso
la felicitat n´és el nas
no comprèn la tristesa
la combat
l´alegria la combat i la comprèn
és més antiga
és més sàvia i humil
l´alegria pot ser a tot arreu
menys als anuncis
la dels anuncis és la felicitat
sempre fa negocis la felicitat
competeix
no és com l´alegria
l´alegria no es compra ni es ven
és un salvavides
la felicitat mai arriba
deu ser terrible creure en la felicitat
deu ser una malaltia mortal
l´alegria no creu en la felicitat
estic amb l´alegria
vull ser sincer com l´alegria
vull encomanar-la l´alegria
la de cada dia
amb un vers o amb un tripijoc fugaç com un llamp
l´alegria no té vanitat
l´alegria no sap la veritat
l´alegria és un camí
l´alegria és la meva missió
cargolo aquests fulls
els poso dins l´ampolla
al mar del teu atzar
i és l´alegria
conjura-la
comprén
això no és cap anunci de felicitat
això és un somriure amb totes les seves càries fins les genives sense rentar
grifoll
6-10-10
Casserres poble poema
Suscribirse a:
Entradas (Atom)