Maragall i Pujols. Conferència a càrrec d'Enric Casasses
Fundació Francesc Pujols
El dijous, dia 30 de setembre, tindrà lloc a la Torre de les Hores la conferència d'Enric Casasses: Maragall i Pujols, amb motiu del 150è aniversari del naixement del primer.
Tot seguit, Enric Casasses i Blanca Llum Vidal ens delectaran amb un recital de poesia d'ambdós autors.
Lloc: Torre de les Hores (c. Mur, 63 - Martorell)
Hora: 19.00 h.
Org.: Fundació Francesc Pujols i Ajuntament de Martorell.
Seguidores
martes, 28 de septiembre de 2010
sábado, 25 de septiembre de 2010
GRAUS, de griFOLL
cauran fulles
s´esquerdarà pels glaços i serà el poema
dirà pluja i remarà la màgia
mentrestant
una baldufa al fons del bosc prosseguirà la vida
els astronautes toparan amb el teló
sants s´enamoraran de porquets
seràs una foguera tocaré el tambor
expulsaran el planeta de l´univers
hi haurà festa grossa
aquest hivern
grifoll
26-09-10
Casserres poble-poema
I PASSA, de Blanca llum ( i sortint de la cabana)
la més lleu punxada de dolor —mal que es faci sentir en un àtom solament— és una esquerda de dalt a baix en la creació.
Georg Büchner
sovint sovint solo perdre'm
tot anant a collir flors
expressament solo perdre'm
perquè em trobe l'aimador
Jacint Verdaguer
I PASSA
I passa així,
que la magnòlia
viu tan poc
i és tan bonica,
que en el castell
tot sembla lliure
i és un cigne
el carnisser,
que la por
se’ns esdentega
i ja no pot
cridar la pedra,
que la mosca
es mor a prop
d’una prenyada
amb trenta cames,
que a ne la col
li surten flors,
que l’atzar
fa un pas enrere
i que qui busca
troba un vers
com un cavall
de la Camarga
fent el vent,
que el desesper
ja no és tan llarg
ni tan valent,
que el món comença
a cada món
i a cada mort
s’acaba el món,
que expressament
solem perdre’ns,
expressament,
perquè l’amor
faci l’amor
mentre plorem
i un astre ens fa
una ombra perduda,
que passa així...
que passa com...
que passa tot...
que potser pot...
que potser ve...
que potser diu...
que torna l’ombra
i que...
Blanca llum
20-7-2010
Montpeller
Georg Büchner
sovint sovint solo perdre'm
tot anant a collir flors
expressament solo perdre'm
perquè em trobe l'aimador
Jacint Verdaguer
I PASSA
I passa així,
que la magnòlia
viu tan poc
i és tan bonica,
que en el castell
tot sembla lliure
i és un cigne
el carnisser,
que la por
se’ns esdentega
i ja no pot
cridar la pedra,
que la mosca
es mor a prop
d’una prenyada
amb trenta cames,
que a ne la col
li surten flors,
que l’atzar
fa un pas enrere
i que qui busca
troba un vers
com un cavall
de la Camarga
fent el vent,
que el desesper
ja no és tan llarg
ni tan valent,
que el món comença
a cada món
i a cada mort
s’acaba el món,
que expressament
solem perdre’ns,
expressament,
perquè l’amor
faci l’amor
mentre plorem
i un astre ens fa
una ombra perduda,
que passa així...
que passa com...
que passa tot...
que potser pot...
que potser ve...
que potser diu...
que torna l’ombra
i que...
Blanca llum
20-7-2010
Montpeller
ROMANÇOS, de Dolors Juarez
El fred devasta l’argument.
Les ruïnes de l’estiu alcen la vista
i encara no hi ha hagut temps
perquè ens passés. Les nits,
cada cop estan més entumides
i jo no puc fer-me una idea
de on ets. No hi ha un motiu
que em porti a escriure un vers del dret
i la inspiració, deu ésser una il·luminació
de jovenesa o no existeix.
Dolors Juarez
19 de setembre del 2010
Les ruïnes de l’estiu alcen la vista
i encara no hi ha hagut temps
perquè ens passés. Les nits,
cada cop estan més entumides
i jo no puc fer-me una idea
de on ets. No hi ha un motiu
que em porti a escriure un vers del dret
i la inspiració, deu ésser una il·luminació
de jovenesa o no existeix.
Dolors Juarez
19 de setembre del 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)