L´any 1994 el foc va cremar un 90% dels boscos de Casserres. I allò, aquells arbres immensos, aquells paisatges, mai més tornaran a ser. Aquells, mai.
Sí, van creixent arbusts, flors, herba, s´han plantat més arbres...Però caldran centenars d´anys per tornar a arribar tan amunt. Hem perdut indrets, per posar alguns exemples, on anar a jugar amb els nens i/o com nens, a mirar les estrelles, a festejar, a VIURE estones amb tanta càrrega de màgia com aquella que ens depurava els cors.
La raó d´aquest projecte, doncs, és un acte d´AMOR, d´amor per aquest: el millor poble del món. Un intent, una proposta (digueu-me somniador, com cantava el John Lennon), però voldría creure que "decorar" certs indrets de per aquí a les rodalíes, tal volta, hi aportarien, ni que fos uns mil.ligrams d´aquella màgia perduda.
Llocs on, qui sap? potser a algun infant li facin brillar una miqueta més els ulls, que a una colla d´amics els faci passar una estona en un lloc "diferent", compartint, compartint-se, engrandint l´amistat. Llocs on , en una nit d´estiu, dos enamorats es declarin el que senten l´un per l´altre, on es facin el primer petó...
Digueu-me ingenu, però com deia el Gandhi, "no rendir-se, ja és haver guanyat la batalla". I, jo, que vaig tenir la sort de VIURE moltes de les millors coses de la meva vida en aquells boscos d´abans del 94, m´agradaria "regalar", ni que en fos un pessic, allò que a mi tant em va fer estimar CASSERRES...aquelles vivències d´infant encuriosit, aquells "picnics" nocturns amb els amics, el primer amor, el primer petó...
Amb tot l´amor ,
despullat de cos i ànima:
Josep Grifoll.
(Per anar a LA BAUMA DELS POETES -així l´he batejat-, només heu d´agafar la carretera de Casserres direcció Gironella. A 2 Km trobareu un parell de trencants just abans de la corva de la Riera de Clarà: és el 1er. A uns 100 metres)
