martes, 16 de junio de 2020
viernes, 8 de mayo de 2020
martes, 5 de mayo de 2020
Des de xic ( josep grifoll)
Des de xic que tinc la sensació de que no serveixo per a res. Des de xic
que em sento culpable. Sempre recordo que, a pàrvuls, em vaig fer un trau al
cap ( quan vaig arribar a casa, la sang m’havia tacat tota l’esquena de la
bata) i no vaig dir res a la professora per no molestar. Quan arribava a casa
del col·le i ma mare em demanava com havia anat, sempre responia no incloent-m’hi;
les meves respostes eren «Els altres han
jugat a futbol» o «Els altres han
començat a aprendre a sumar”. “Els altres...»,jo
no hi era. Sempre m’he amagat; m’amago d’uns perquè els admiro i m’amago dels
altres perquè son “els que juguen a futbol i aprenen a sumar”, els que fan lo
que fa “la majoria”. No sé el per què. Escric, pinto, faig fotos, etc..., no
puc parar de fer de tot perquè em sento invisible, i no és per guanyar en res,
és per compartir, és per comunicar-me, és perquè lo que més m’agrada del món
sou les persones. Fa trenta anys que volto psiquiatres, i fa 15 o més
psiquiatres que em posen diagnòstics diferents (i tractaments, clar), m’he menjat farmàcies senceres, he provat mil
i una “alternatives” i ara no sé per què escric això. Tant internet com el putu
covid han fet, i fan, que encara estigui més enclaustrat. Fins i tot tinc
vergonya d’entrar a una xarxa social, cosa que crec que no mostro, com tampoc
mostro qui crec que sóc en molts aspectes. Avui que la majoria de gent vol ser
“rara”, a mi m’agradaria ser “normal”. No m’estic fent el màrtir ni molt menys,
no canviaria la meva vida per cap, doncs (moltes vegades borratxo, sí) però he
sigut feliç, com deia el Bolaño “cada día, aunque sea un minuto, hasta en los
días más terribles de mi vida he sido feliz”; i m’he enamorat de veritat, i he
tingut i tinc amics de veritat encara que ens vegem un cop cada déu sap quan. Lo important és que,
al cor, hi sou sempre. També he fet i viscut totes les gamberrades del món i
més. Ja he dit que no sé per què escric això, però l’altre dia vaig llegir que
escollim el nostre caràcter durant els primers cinc minuts de vida i sempre he
cregut en allò de que “la veritat ens farà lliures”. Ah! Tampoc sóc el paio
sempre seriós que veieu a les fotos. A la “vida real” jo sempre ric ( sempre
dic sempre, sóc un exagerat).
(josep grifoll)
viernes, 24 de abril de 2020
viernes, 20 de marzo de 2020
miércoles, 18 de marzo de 2020
lunes, 16 de marzo de 2020
sábado, 14 de marzo de 2020
miércoles, 4 de marzo de 2020
martes, 25 de febrero de 2020
martes, 19 de noviembre de 2019
griFOLL museum: poema - grifoll
griFOLL museum: poema - grifoll: Recordaré allò que mai no va passar i allò que se’ns va endur per no tornar. Recordaré com hagués estat, com va ser, com serà, i aquella p...
martes, 29 de octubre de 2019
lunes, 21 de octubre de 2019
miércoles, 16 de octubre de 2019
domingo, 13 de octubre de 2019
griFOLL museum: ART BRUT - sketches 47 dibuixots x 2 - grifoll - d...
griFOLL museum: ART BRUT - sketches 47 dibuixots x 2 - grifoll - d...: dibuixus eskandalosssus perquè no hi ha tirusssssssssssssssss pum! pum! �� ...
domingo, 29 de septiembre de 2019
viernes, 27 de septiembre de 2019
martes, 23 de abril de 2019
lunes, 4 de marzo de 2019
miércoles, 30 de enero de 2019
L'Informatiu - Tràfec teatre omple a Itàlia amb més de 1.000 persones
L'Informatiu - Tràfec teatre omple a Itàlia amb més de 1.000 persones: La companyia Berguedana Tràfec teatre omple en tres representacions de l'obra 'Assaig T4' programades a Itàlia, i aconsegueixen més de 1.000 espectadors. L'obra es va poder veure a Fossano per la commemoració del 27 de gener, dia de l'alliberament dels camps de concentració Nazis.
jueves, 17 de enero de 2019
Blanca Llum Vidal: "El que m'ha influït més de Víctor Català i Maria Aurèlia Capmany és l'actitud"
Blanca Llum Vidal: "El que m'ha influït més de Víctor Català i Maria Aurèlia Capmany és l'actitud": Míriam Cano entrevista Blanca Llum Vidal, que el 2018 va publicar 'Aquest amor que no és u' i 'Amor a la brega', a més de treballar en una antologia de textos feministes de Maria Aurèlia Capmany i d'editar contes de Víctor Català.
martes, 1 de enero de 2019
domingo, 30 de diciembre de 2018
jueves, 27 de diciembre de 2018
Suscribirse a:
Entradas (Atom)