cada dos per tres
m’ empesco nova
vida
tot (jo) m’
escupo contra la relíquia
...
Fins que les veus
que escoltava
no van ser la
seva, no se les
reservava pas, l’
egoista
...
Ditant-nos
mamifèrics llenguvius
com en un
contraatac de cuixes
i deliris vam
trobar-hi un temps
raons per viure,
prô era primavera.
No valíem. No
valia. No serveix
per a cap
currículum.
...
A fora sols hi
pot ‘ver
el què surt de
dins i vice-
versa, sempre, en
vers
o sense, prô tu versa,
que tens tot el
temps
del nom i plou
que dons
gust.
...
Fruitava secs
perquè de jove
era mandarinós;
el més mandarinós
de tos.
...
Alguna religió
que no
amb petons robats
de pelis ianquis
i dillunsos i
dimenja bé amb la fam i
lía tots juntets
un pollu que t’ hi
has i més i pis té
el nen té pis i tola
no hem de pati
ir, que pati eix si pati im,
ja ha fet la comunió
ja amb déu meus
i rempentes prô ara
te vici pròpi a-
mics invisibles i
el metge
ja el diu i
adopta com a “un cas”.
Per això som
feliços, mira’ ns l’ afotus
com brillen els
ulls i les dents hi fan clic.
...
EM DESMONSTRES
De no saber-ne a
dar-li la volta, és fals.
La cosa va de
dar-li la volta per dar-li,
sense més ni
jutges ni premis. Un cromo.
Prô n’ hi ha de
molt bons, tu ja ho saps
que no se n’ ha
de saber i ho des mostres,
em desmonstres i
t’ ho dec.
...
L’ AMO del
REIALMU
Xuclo tibo tibem ‘nem
nerviosos en som
tot s’ esvera ningú
no te espera xisclem
com imbècils i
surt l’ amo del reialmu
amb una palangana
al cap, a contrallum
ens vol semblar
un rinoceront, pobre amo
que ni de les
ombres xines, n’ és...pobre amo
que sols te
diners...
...
Té. Trenca-li la
tripa al roc de la por amb un cop de pa sec.
...
Do’ m re,
fes poc,
mou ui que
me’ n sobra.
...
Borges era un
matemàtic que somiava
calculadores borratxes
de curtcircuits
i un home que s’
ho mirava diferent. Seu
al mig de la
Biblioteca i es dedica a fer
paraules noves,
ja per ‘natrus o per a altres
móns. Va amb
taxi, clar.
...
Si pots, no ho
desitgis,
prô ja que ho
desitges tant,
que no en quedi
ni engruna,
ni’ n gruna de dreta
tai dit.
I jo sóc l’home-profeta.
...
Vaig caure a
creure que entenia l’ idioma de les paraules
una nit,
la nit del dia
menys pensat o l’ endemà, no ho recordo
exacte.
...
L’ AIGUA VOL
AIGUA ( i la segona en vol SET)
re d’hams re re
dic prô és el riu
que’ l sento i
bec fred foll salvatge
que em retruca a
les mandíbules
de cocodril
acaimanat i autòcton
com no n’ hi ha sinó
fugats del zoo
així doncs
frisso, així qui atura
la set d’ aigua a
la pròpia aigua?
L’ aigua també
vol aigua.
Tot vol allò que
és.
...
NI MIL TRUCS, S’
ENXAIEN
Retrucs!
S’ enfila l’ home
llop i toca la campana als xais.
I ré. Ningú s’
empana.
Ningú ré.
Retrucs!
...
L’
ERMITÀ-DINOSAURIAT
Atemorí la fera
de les dents amb elles
al nuvatu dels
ullals dinosauriats que s’ auto-ermitanyà
abans d’ hora. I
amb la mort i amb un rellotge
que li feia fer
la pandereta, reia. Reia
i encara riu si
no el proves d’ entendre.
...
Tota la xarxa de
xiflats plena de pirats com quès.
Jo me’ n torno al
pont, a sota. De nit, haixixiant
pels parisos o
enllà, munt amunt des d’ on mai
vam saber si
saltaven les coses per a natrus o
natrus les feiem
saltar.
...
Quina conseqüència
ho veiem a venir tornar
a existir així
exactament aquí tot ben igol igol que
recordar invents
de la llebre.
...
Preguntes si et
servirà?
No.
Te’ n pots
servir, això sí, però ho tries tu.
...
Abans de ser a la
Terra
aquest que escriu
era un nas
volador
en un món de
nassos.
...
La paraula consta
d’ importàncies
i als silencis
els hi poses tu.
...
L’ AVI POLARITAT
M’ invento veus,
travesso lletres, camps o re,
la meva història
és una ramificació d’ éssers
sempre en estat
de rompre gàbies, desganar-me
i volta a
començar. L’ avi polaritat.
...
FATXA
Treballo al zoo,
prô jo
només endreço estruços.
...
CANÇONETA del
DEIXAR-SE MORIR
Movent l’ invent
‘ nem fent com
mira
‘ nem badant
deixant l’ invent
l’ a ‘nem perdent
la bé no en va
‘nem badallant
avall, cap a la
mar
un calamar
te gana, avisa un
piu.
...
Ens esbruixem les
carns herbant-ho.
Ja recollirà d’
altri les febres i si queda
algun parany per existir que hi caigui.
...
Mou l’ hora a les
tres i a dos quarts toca l’ un.
És l’ antiquari.
...
Pica de claus al
rerefons de totes les portes
que l’ encerto.
Prô no. Més aviat gens. Mai,
de fet, fins avui.
...
Tu m’ ho vas dir.
Jo només m’ ho
havia de creure.
Era fàcil.
...
No poder parar és
virtut dels Imparables.
...
Quan tornis al
món
dóna-li records de
part meva
al Senyor.
griFOLL
3.09.13
Casserrespoblepoema
ⱷⱴⱷҹ^