EL PREU LI POSEU VOSALTRES
( preus de les obres
-expo griFOLL-llibreria4cantons-BERGA. 13 de zetretze del 13. N’ hi ha 13 –de
quadres-)
Fa temps vam descobrir que el pa era necessari pel cos, així que ara hi ha
establiments on en venen. Tristament el
món encara no ha sabut espavilar-se sense l’ ús del diner i el pa l’ hem de
pagar. El pa, però, més bo o no tant, encara te un preu més o menys igual en
totes les fleques dels països on ens podem permetre anar amb l’ estomac ple. No
hi ha pans que valguin milions. Com ho entendríem si així fos i ho entenguéssim?
Però com que dic el pa, anem al grà, que va (i no va) d’ una altra cosa, la
cosa. Si el pa és necessitat pel cos, l’ art ho és per l’ ànima ( esperit, intel·lecte,
cor, ment...) Jo ho veig així. Anem necessitats d’ emocions, hi volem música,
formes, colors... Poesia, en definitiva. Poesia,
deia el Miró, li era la millor paraula per parlar de l’ art sencer, tot ell.
Partint de que ens cal tot, mireu: sortiu de la fleca i ara entreu en una
galeria d’ art. Ah! generalitzaré, “jutjaré” i seré molt dolent: A quant van
els quadres? Però si són de plàstic, no hi ha esperit que els digereixi. No,
no; és que valen un pastón per la firma. Ah! A més, l’ art no és aquí, ni als
museus, l’ art l’ has d’ anar a buscar i si en diuen art, ho serà? Tu mateix,
no? Però em sembla que no cal dir-hi gran cosa ni afegir-hi més. Vull pensar
que la gent no som tant rucs, que sabem que això és un negoci d’ uns quants
mafiosos que en aquest cas trafiquen amb quadres però que ho podrien fer amb el
què fos. Ha anat així, tu!
Però com que a mi no m’ agrada. I no sols no m’ agrada, és que em fa por
que aquesta confusió pugui arribar a ser una pesta que acabi amb l’ art ( art vull
dir el dibuix del nano que hi disfruta, el poema que escriu l’ adolescent
enamorat, el quadre que pinta el sonat perquè ha vist déu o anava tripat, el
tros de fang cuit amb dol que ha ajudat a no suïcidar-se a l’ escultor del pis
de sota, la guitarra amb tres cordes a les mans de l’ amic que et posa la pell
de gallina...) se m’ ha acudit, ara que tinc una exposició a Berga ( a la
llibreria4cantons, passeig indústria, 29) de posar-hi un preu “diferent”( a les
obres, dic), un preu-queixa, un preu-tornem-ho a provar, un preu-crec-que-no-anem-bé,
un preu, a veure què en penseu, si més no per pensar-hi una mica, si més no
perquè a mi m’ agrada i m’ és una necessitat crear, on el resultat ( per a mi,
secundari) pot o no agradar, només
faltaria... Creant, un ha de ser fidel a sí mateix i prou, que és molt, opino. Per
tant, després de xerrar tela per a no dir res, anunciar que: A QUALSEVOL DELS
QUE PASSEU PER L’ EXPOSICIÓ, SI VOLEU UN QUADRE, ANEU I EL COMPREU. I ara ve lo
bo, l’ “experiment” : EL PREU LI POSEU VOSALTRES. El què importa és que si us
agrada, el tingueu. I no tingueu por, cap. El valor que li doneu és el valor
que te. Gràcies.
griFOLL
foto i fotomontatge de Concepció Casas ( la mare que em va parir)