Dóna’ m pau que
això és el viatge,
tot s’ esberla i
jo camino entre peus, llibres, fetges i
ulls desorbitats
que sé que em poden veure
i no trobem la
boca per fer el crit.
Dóna’ m pau, sóc
fràgil, d’ una espècie feble
que s’ espanta
per tot. Un soroll, una llum,
qualsevol
imprevist; i tot ho és, que això
és el viatge. Dóna’
m pau, res més, després
ja m’ espavilo.
griFOLL