Mal
prefereixo brut de sang que net de vida,
papa nates que senyors de ferm pensar.
Jo, que hi era sense ser-hi; avui, que hi sóc
per si de cas, mal
tinc l’ etern costum de no tenir-ne, però
els costums s’ arrapen a la set de l’ os i
em sé perdut si no me’ n vinc a fer volar
impossibles, i és que cal morir-me’ n
per saber que no m’ he mort, mal
prefereixo brut de sang o de carbons, mal
prefereixo fosc i al fons, molt lluny, que és
bosc de nit i ple d’ enllocs, que la migranya vostre:
gris.
griFOLL