De pedra partida,
la que tremola
i és una llavor,
jo l’ hi tinc. L’ hi tinc
a propòsit,
entrada per l’ ull. Negra
com recordar que
coneix la Pantera
i ha contemplat
el Lleó. Desèrtica
pedra Troiana i
més, encara més endins,
volcànic aglà de
les dinamites daurades
fogueres altes
dins el crani, res l’ apaga,
res l’ apagui, no
hi haurà més llum en segles,
pedra que sagnes
o vesses, quins vins, quines
metzines d’
engarrotar-me tot, tan lúcides?
Pedra que he pres,
que vaig prendre, follia
a cara i creu.
griFOLL