JO NO
HE DIT RES
(encara aprenc a
no contar per punxes.)
trentanosequantus
poemes
griFOLL
No sóc aquí, ni
tu tampoc. Fa temps.
Fa temps que
enlloc no hi ha ningú.
Ens agradaria
recordar...
Que fos possible reconèixer
aquells que diuen que érem.
Temo la
delicadesa emprada per a salvar-nos de tan fondo,
no hi confio,
encara aprenc a no contar per punxes.
...
Al final hi ha un
mar,
un mar que
esquerda aquest silenci
d’ aigües que ens
separa.
...
Devores el
silenci.
Encén-me doncs
la cerimònia de
comiat.
T de sentir.
...
Tot és ficció
fins que es demostri que el sastre és qui ho cus.
...
Algú que ets tu
desperta a algú
que dec ser jo.
Em dons amor, t’
aviso.
...
Però a l’ hora de
la veritat
no hi ha veritat.
No hi ha veritat
ni a l’ hora de
la mentida, imagina’ t.
...
Imagina’ t.
Imagina’ t que tot passa a casa, va dir el nen
per fer-ho fàcil,
xic com ell...
...
A tu,
imagina’ t a tu i
res més.
Qui ets?
Ningú.
Què sents?
Totes les coses.
On ets?
A la panxa del
cosmos, a l’ ull dels mil homes, al sexe de buda,
a la creu, sota
col, al teu niu de cucut, dins la tomba primera del món;
sóc enlloc, sóc
arreu, sóc en tu tan enllà que no em veus;
entremig de tot
el que t’ inunda, jo t’ inundo;
des de tot lo que
et reclama, hi sóc que hi sóc i
sóc tu de tant ser-te,
de tant tu que hi ets sense saber-te en res
ni en cos o
causa. I sóc l’ infinit, el Tao, Déu i el cafè del matí,
i el dol del
capvespre que et vinc a guarir. Tu m’ has inventat.
Jo et vaig fer
poc abans, abans dels abans. Sóc aquí a fora
esperant-te que
ens ‘nirem a emborratxar.
...
Verd. Comença pel
verd molt sovint; o
pel blau. Blau de
cel, marí o de pot o en tub.
A l’ oli, primer
el blau ( això des dels impressionistes, però)
i només són
tècniques. Començar pel blanc.
tothom parla del
full en blanc
i n’ hi ha de
tants colors com hi ha, no ho sé.
El verd deia, el
verd de la pissarra brut de guix,
el verd hora del
pati, el verd divendres, la primera fulla
que s’ hi posa bé
i diu primavera; el verd de la granota
als ulls del nen:
res és més viu, deixa’ t d’ estampes.
...
d’ estampes i
barranques ‘nem de festa a les barraques
sota l’ hort de
cal tornar-hi que no hi érem quan vam ser-hi
tan passats de
rosca ens enroscàvem i la vida era una font
i a sota el pont
hi havia un home que ens va dar frijóles
rescalfats amb
fogonet i també hi havia una gelateria
on resguardar-nos
del fred brut que s’ acostava amb odi
contra tot allò
en el què ‘viem volgut creure quan encara
el temps no ens
dava pressa i era fetge el fetge i en teníem
per estona entre
perdre’ ns i perdre’ ns
...
Fugaços, no?
Massa ràpids
segur.
...
S’ esveren com meteorits, qui’ ls va parí, va dir
l’ home que sols sortia
per dir que si us plau no féssim tant soroll
d’ alegria que a
dins miràvem el futbol i perdien.
...
És que estem
enamorats-
vam riure tots
tres d’ humors molt més que diferents
(el nostre i els
seus)
...
Era vell,
però sobretot tan
plurar de treballar de cara al públic...
Ell feia anys que
qui sap qui era.
...
L’ home llop que
havia llegit tant que per això l’ era?, i ella?
la dona pantera?
No, o sí. Dos casos més perduts dins mobles
que ningú no
trobarà després dels focs que han de venir.
...
Només és ; no té
amo
i jo t’ estimo.
...
Excés. Entre l’
excés i res, què fan?
Plats buits per
emportar.
...
ENTRANYES
Mira, no hi ha
dia ni això és nit o ho fóra, mira,
res del que t’
envolta ho fa. Ningú no sap on és,
menys tu. Mira,
tu ets qui se n’ adona, però; és
per això que,
mira: un llapis. Què m’ ho ensenyaràs?
...
T’ envio records
per venir,
souvenirs per
flipar
i massapà del més
brat
de robar. Si n’
hi ha massa
( de pa) vinc jo;
no’l puc pas
tornar. No sé
perquè em sembla
que et trobo a
faltar: vénen sacs.
Ja em diràs.
...
DÉJA-HÌ VU
No és cap deja-res:
aquí ja hi hem
estat,
però ‘ navem tan
torrats
que no vam fer
records
ni n’ han quedat
papers
o els hem perdut
o fet molt vells
però això no va
ser ahir?
jo tinc molt mal
de cap
i aquest jersei
no és meu!
...tu’t dius...?-
li va dir l’ altre.
...
“qui canta
els seus mals espanta”
popular
CANÇÓ DE TOTS
Si et guardes la
cançó
deixa la boca en
un racó
que així la canta
un altre
i l’ escoltem
fins que
se’ n cansin les
orelles
de tothom; millor,
no?
( i aquí hi va l’ estribillu,
ja a l’ estil xim
pom, ja
fent lalas...I dura
molt, i més,
depèn..però la
molt tonta
cura de debò.)
...
ELS DE SEMPRE
Menys els
americans,
que inventen
verins
per després tiquetà’
ls,
l’ home, per més
indiu-astral
encara vol
guarir(-se)
dels mals més
banals.
És d’ ad mirar-s’
hi en poquets,
però que hi són,
i de tros.
...
Els corre línies no
són més que línies ( per ara de lletres)
que tenen a veure
amb la velocitat en la qual són escrites.
Del que es tracta
és d’ acabar no havent pogut mesurar
absolutament res
de res i per a què?, va dir un petit home-pròleg
que treia el cap
per la cantonada del tres-cents crec que quatre
o per allà...
...
PESCA AMB HAM,
NECRÒFILS I T CANYES.
( un títol no fa
de títol, si el fa, deixa de ser-ho;
el títol en forma
part, complementa, hi és, sovint al principi)
El moment bèstia
és quan travesses
la capa que et submergeix.
A sota, ja està:
peix a l’ aigua.
( Que per ser la
mort
encara em fa
massa temperi.)
...
DANSA’ LS
Posa’ t
gronxadors a les pestanyes
i quan ningú
miri, mira’ ls a tots i pica d’ ullets.
Guaita’ ls com
salten i riuen, semblen nous!
...
No
siguis remor
o l’ ombra en que
vius torna’ m al
pou
deixa’ t de tu i
no
fabriquis
desastres
en sèrie surt que
han posat tot de
móns
a l’ abast d’
ésser
Tu
...
Ja hi puc anar,
conec el món d’ haver estat dintre teu.
(...)
...
Ja hi puc tornar,
conec la mort d’ haver estat viu una vegada,
i tres.
(...)
...
TU
EL FONS
Escolta’ t sens
somni,
canta cançons que
t’ estimis,
que són les mateixes
cançons
que t’ estimen. Escolta’
t, i
digues: ho veus
com el fred
perd la traça?
...
Arribaré
escrivint a casa teva; vinc
per la carretera
carregat de guixos
de colors,
content.
...
Finalment, ja se
sap, s’ arriba al desert
delirant, dut al
món un migdia qualsevol
entre dues dates
que ho engloben tot
fins que peta el
globus, tanquen la fira
i apaguen els
llums.
Ei, t’ espero a
fora que m’ ho fumo tot, dic.
I tu rius, el vas
a fer i ‘nem al parc.
O prens el camí
que no delira i que déu
t’ agafi conyfessat,
que vénen merdes, nanu.
Si tu véns pel
seny, aquest dimoni
(no n’ hi ha de
pitjor) va a per tu ( sabràs barrabàs).
...
A la propera,
desenterrats.
A la propera,
símbol i veu; negra
la nit de
sortilegis, tu, màgia, a
la propera sense
que hi deixem de creure.
A la propera: jo,
infantil, et duré al dia
i tu m’ apartaràs
del temps. A la
propera, el vol,
ens hi voldrem. A la
propera tornarem
a l’ era; te’ n recordes
del ninot que
sempre ens espantava? Rèiem.
Ara fa temps que
no ric. Sempre fa temps
que no riem. A la
propera, no pararem.
A la propera,
gràcies, força, no et rendeixis,
no t’ ho callis,
sigues sent, mossega, riu, viu,
xiscla, sent,
defensa, embarca’ t, dóna, tiba,
aprèn, regala,
fes l’ amor, deixa que et faci,
fuig, digues,
canta, ves-hi, escriu-te el nom
dels noms a les
entranyes, no m’ estranyis,
és que ho sóc, n’
hi ha passa aquí on visc sol
voltat de tants que
ja coneixes. A la propera,
serà després, què
t’ hi jugues què ens tocarà?
No importa el
què, importa el plural que farà.
Nosaltres, a la
propera, la sala d’ estar serà
aquí o més enllà
i no serà sala ni per casual,
farem l’ animal,
tornarem amb les feres del món
a volar, a ser nedats;
correrem per les costes
abruptes, dins
els ulls ens hi courà el vertigen.
A la propera.
A la propera
volta que faci la llauna et vindré rodolant fins els peus, perquè em rovello i
m’ ignoro veient que el color de la terra em diu caus o no caus? i te mans com
d’ arrels fetes amb pals que no són d’ on surten que em volen trencar fer
trossets arrencar l’ esperit per fer-ne foc a l’ hivern i jo només sóc una
llauna plena de papers grapats i grapats de papers dins una llauna que no vol pas més però rovellar-me des d’ on
pugui veure’ t, puc? A la propera.
A la propera.
A la propera,
pluja, pluja. Escoltarem la pluja i prou. i prou. i prou. i prou...ens mirarem
i prou. i prou. i prou. i prou. El so. Serem el so. A la propera plou plou
plou, escoltarem d’ escoltar i prou. A la propera, el món. Hi plou. Ens mirarem.
Escoltarem d’ escoltar els drings, i el so, i els sons, serem, serem i prou, la
pluja que uja, que uixa, xa, xa, xa...a la propera. Xa, i ens mirarem i prou.
Xa, el món. Xa, les coses. Xa, nosaltres i prou fent xa. Xa. A la propera. A la
propera.
A la propera
va la vençuda:
Tibo fils
Dec amor
Penso averns
Caic del món
Sóc un nen
Pico pors
Follo poc
Sóc pesat
Sóc un merda
No em cuido
Per què?
Des de quan?
Sóc el Foll
Faig de jove
Em dic vell
Miro als ulls
No en tinc prou
Jo no hi sóc
No he dit res
...
griFOLL
8.9.2013
casserrespoblepoema