Seguidores

sábado, 7 de septiembre de 2013

JO NO HE DIT RES, poemes del griFOLL (encara aprenc a no contar per punxes), trentanosequantus ...





JO NO HE DIT RES
(encara aprenc a no contar per punxes.)
trentanosequantus poemes


griFOLL



















No sóc aquí, ni tu tampoc. Fa temps.
Fa temps que enlloc no hi ha ningú.
Ens agradaria recordar...
Que fos possible reconèixer aquells que diuen que érem.
Temo la delicadesa emprada per a salvar-nos de tan fondo,
no hi confio, encara aprenc a no contar per punxes.


...




Al final hi ha un mar,
un mar que esquerda aquest silenci
d’ aigües que ens separa.


...

Devores el silenci.
Encén-me doncs
la cerimònia de comiat.
T de sentir.
...

Tot és ficció fins que es demostri que el sastre és qui ho cus.

...

Algú que ets tu
desperta a algú que dec ser jo.
Em dons amor, t’ aviso.


...


Però a l’ hora de la veritat
no hi ha veritat. No hi ha veritat
ni a l’ hora de la mentida, imagina’ t.


...

Imagina’ t. Imagina’ t que tot passa a casa, va dir el nen
per fer-ho fàcil, xic com ell...

...




A tu,
imagina’ t a tu i res més.
Qui ets?
Ningú.
Què sents?
Totes les coses.
On ets?
A la panxa del cosmos, a l’ ull dels mil homes, al sexe de buda,
a la creu, sota col, al teu niu de cucut, dins la tomba primera del món;
sóc enlloc, sóc arreu, sóc en tu tan enllà que no em veus;
entremig de tot el que t’ inunda, jo t’ inundo;
des de tot lo que et reclama, hi sóc que hi sóc i
sóc tu de tant ser-te, de tant tu que hi ets sense saber-te en res
ni en cos o causa. I sóc l’ infinit, el Tao, Déu i el cafè del matí,
i el dol del capvespre que et vinc a guarir. Tu m’ has inventat.
Jo et vaig fer poc abans, abans dels abans. Sóc aquí a fora
esperant-te que ens ‘nirem a emborratxar.


...

Verd. Comença pel verd molt sovint; o
pel blau. Blau de cel, marí o de pot o en tub.
A l’ oli, primer el blau ( això des dels impressionistes, però)
i només són tècniques. Començar pel blanc.
tothom parla del full en blanc
i n’ hi ha de tants colors com hi ha, no ho sé.
El verd deia, el verd de la pissarra brut de guix,
el verd hora del pati, el verd divendres, la primera fulla
que s’ hi posa bé i diu primavera; el verd de la granota
als ulls del nen: res és més viu, deixa’ t d’ estampes.


...

d’ estampes i barranques ‘nem de festa a les barraques
sota l’ hort de cal tornar-hi que no hi érem quan vam ser-hi
tan passats de rosca ens enroscàvem i la vida era una font
i a sota el pont hi havia un home que ens va dar frijóles
rescalfats amb fogonet i també hi havia una gelateria
on resguardar-nos del fred brut que s’ acostava amb odi
contra tot allò en el què ‘viem volgut creure quan encara
el temps no ens dava pressa i era fetge el fetge i en teníem
per estona entre perdre’ ns i perdre’ ns

...

Fugaços, no?
Massa ràpids segur.


...


S’ esveren com meteorits, qui’ ls va parí, va dir
l’ home que sols sortia per dir que si us plau no féssim tant soroll
d’ alegria que a dins miràvem el futbol i perdien.



...


És que estem enamorats-
vam riure tots tres d’ humors molt més que diferents
(el nostre i els seus)



...


Era vell,
però sobretot tan plurar de treballar de cara al públic...
Ell feia anys que qui sap qui era.


...

L’ home llop que havia llegit tant que per això l’ era?, i ella?
la dona pantera? No, o sí. Dos casos més perduts dins mobles
que ningú no trobarà després dels focs que han de venir.


...

Només és ; no té amo
i jo  t’ estimo.

...


Excés. Entre l’ excés i res, què fan?
Plats buits per emportar.


...


ENTRANYES

Mira, no hi ha dia ni això és nit o ho fóra, mira,
res del que t’ envolta ho fa. Ningú no sap on és,
menys tu. Mira, tu ets qui se n’ adona, però; és
per això que, mira: un llapis. Què m’ ho ensenyaràs?


...


T’ envio records per venir,
souvenirs per flipar
i massapà del més brat
de robar. Si n’ hi ha massa
( de pa) vinc jo; no’l puc pas
tornar. No sé perquè em sembla
que et trobo a faltar: vénen sacs.
Ja em diràs.

...
DÉJA-HÌ VU

No és cap deja-res:
aquí ja hi hem estat,
però ‘ navem tan torrats
que no vam fer records
ni n’ han quedat papers
o els hem perdut o fet molt vells
però això no va ser ahir?
jo tinc molt mal de cap
i aquest jersei no és meu!
...tu’t dius...?- li va dir l’ altre.



...

“qui canta
els seus mals espanta”
popular

CANÇÓ DE TOTS


Si et guardes la cançó
deixa la boca en un racó
que així la canta un altre
i l’ escoltem fins que
se’ n cansin les orelles
de tothom; millor, no?
( i aquí hi va l’ estribillu,
ja a l’ estil xim pom, ja
fent lalas...I dura molt, i més,
depèn..però la molt tonta
cura de debò.)

...




ELS DE SEMPRE

Menys els americans,
que inventen verins
per després tiquetà’ ls,
l’ home, per més indiu-astral
encara vol guarir(-se)
dels mals més banals.
És d’ ad mirar-s’ hi en poquets,
però que hi són, i de tros.


...


Els corre línies no són més que línies ( per ara de lletres)
que tenen a veure amb la velocitat en la qual són escrites.
Del que es tracta és d’ acabar no havent pogut mesurar
absolutament res de res i per a què?, va dir un petit home-pròleg
que treia el cap per la cantonada del tres-cents crec que quatre
o per allà...


...




PESCA AMB HAM, NECRÒFILS I T CANYES.
( un títol no fa de títol, si el fa, deixa de ser-ho;
el títol en forma part, complementa, hi és, sovint al principi)


El moment bèstia
és quan travesses la capa que et submergeix.
A sota, ja està: peix a l’ aigua.
( Que per ser la mort
encara em fa massa temperi.)


...

DANSA’ LS


Posa’ t gronxadors a les pestanyes
i quan ningú miri, mira’ ls a tots i pica d’ ullets.
Guaita’ ls com salten i riuen, semblen nous!






...
No
siguis remor
o l’ ombra en que
vius torna’ m al pou
deixa’ t de tu i no
fabriquis desastres
en sèrie surt que
han posat tot de móns
a l’ abast d’ ésser
Tu


...


Ja hi puc anar, conec el món d’ haver estat dintre teu.
(...)


...


Ja hi puc tornar, conec la mort d’ haver estat viu una vegada,
i tres.
(...)


...


TU
EL FONS


Escolta’ t sens somni,
canta cançons que t’ estimis,
que són les mateixes cançons
que t’ estimen. Escolta’ t, i
digues: ho veus com el fred
perd la traça?


...


Arribaré escrivint a casa teva; vinc
per la carretera carregat de guixos
de colors, content.

...





Finalment, ja se sap, s’ arriba al desert
delirant, dut al món un migdia qualsevol
entre dues dates que ho engloben tot
fins que peta el globus, tanquen la fira
i apaguen els llums.
Ei, t’ espero a fora que m’ ho fumo tot, dic.
I tu rius, el vas a fer i ‘nem al parc.
O prens el camí que no delira i que déu
t’ agafi conyfessat, que vénen merdes, nanu.
Si tu véns pel seny, aquest dimoni
(no n’ hi ha de pitjor) va a per tu ( sabràs barrabàs).


...


A la propera, desenterrats.
A la propera, símbol i veu; negra
la nit de sortilegis, tu, màgia, a
la propera sense que hi deixem de creure.
A la propera: jo, infantil, et duré al dia
i tu m’ apartaràs del temps. A la
propera, el vol, ens hi voldrem. A la
propera tornarem a l’ era; te’ n recordes
del ninot que sempre ens espantava? Rèiem.
Ara fa temps que no ric. Sempre fa temps
que no riem. A la propera, no pararem.
A la propera, gràcies, força, no et rendeixis,
no t’ ho callis, sigues sent, mossega, riu, viu,
xiscla, sent, defensa, embarca’ t, dóna, tiba,
aprèn, regala, fes l’ amor, deixa que et faci,
fuig, digues, canta, ves-hi, escriu-te el nom
dels noms a les entranyes, no m’ estranyis,
és que ho sóc, n’ hi ha passa aquí on visc sol
voltat de tants que ja coneixes. A la propera,
serà després, què t’ hi jugues què ens tocarà?
No importa el què, importa el plural que farà.
Nosaltres, a la propera, la sala d’ estar serà
aquí o més enllà i no serà sala ni per casual,
farem l’ animal, tornarem amb les feres del món
a volar, a ser nedats; correrem per les costes
abruptes, dins els ulls ens hi courà el vertigen.
A la propera.
A la propera volta que faci la llauna et vindré rodolant fins els peus, perquè em rovello i m’ ignoro veient que el color de la terra em diu caus o no caus? i te mans com d’ arrels fetes amb pals que no són d’ on surten que em volen trencar fer trossets arrencar l’ esperit per fer-ne foc a l’ hivern i jo només sóc una llauna plena de papers grapats i grapats de papers dins una llauna  que no vol pas més però rovellar-me des d’ on pugui veure’ t, puc? A la propera.
A la propera.
A la propera, pluja, pluja. Escoltarem la pluja i prou. i prou. i prou. i prou...ens mirarem i prou. i prou. i prou. i prou. El so. Serem el so. A la propera plou plou plou, escoltarem d’ escoltar i prou. A la propera, el món. Hi plou. Ens mirarem. Escoltarem d’ escoltar els drings, i el so, i els sons, serem, serem i prou, la pluja que uja, que uixa, xa, xa, xa...a la propera. Xa, i ens mirarem i prou. Xa, el món. Xa, les coses. Xa, nosaltres i prou fent xa. Xa. A la propera. A la propera.

A la propera
va la vençuda:
Tibo fils
Dec amor
Penso averns
Caic del món
Sóc un nen
Pico pors
Follo poc
Sóc pesat
Sóc un merda
No em cuido
Per què?
Des de quan?
Sóc el Foll
Faig de jove
Em dic vell
Miro als ulls
No en tinc prou
Jo no hi sóc
No he dit res

...














griFOLL
8.9.2013

casserrespoblepoema