COM EL SILENCI (J.Grifoll). Il.lustració: Edu.

Sec al teu costat sense que tu em vegis.
Em dones tanta pau com la que a tu mateixa et negues.

Però ara fes,
i jo seré les teves ales
i el teu vent. Serà senzill.
N´és tan tot de senzill:
una clau que t´obre la porta de casa,
aquest dia que és encara sempre avui…

Tot que,
quan una pedra et faci mal al peu, aixeca´l:
no hi serà quan el tornis a abaixar. També camino amb tu
quan menys t´ho penses,
perque avui sóc un àngel,
i en aquest dia que és sempre avui
continuare sent el teu àngel
fins que el teu plomatge ja sigui més fort que el meu,
quan les paral.leles se´ns dispersin
i la lluna t´emboliqui amb remolins de llum.

I hauré tingut la millor feina del món en aquesta vida:
la d´haver estat el teu àngel,
quan no pugui dir-te més que gràcies
i el meu batec és quedi amb tu,
mentre tu reps a un nen que plora
perque no troba casa seva i et fas clau
o no sap quin dia és festa grossa i tu l´hi mostres
el calendari de cada dia.

No et pots imaginar com n´és de meravellòs
ser aquest teu àngel i ser fort amb tu, brillant com tu
sense quedar-se sols amb els principis,
que se´ns escolti tan amunt com el silenci…

D´olors (petò de postguerra)

petó de postguerra

M’acosto, ara ja, desarmada de vergonya
com si fos el gat que ens estripa aquesta carta de metralla
i escriure el xàfec d’una vida no viscuda,

segueixo sent el mateix dubte on escollir,
amb extingida lucidesa,
un irreal tan fora de morals que desterra la por d’aquests que som
que després de tot encara lluiten,

aquests que s’estimen d’estimar-se amb la fam de la postguerra,
vencedors o vençuts,
tan se val,
seguim sent l’ànima d’aquells que en van ser víctimes

i entre aquest udol de por que ve al capvespre,
en sabem encara de saber-ne,
d’alimentar-nos l’un de l’altre,

que l’un és el pa de cada dia,
que l’altre l’aliment desmesurat d’una carícia,
fins cada cos es descanvia,

de pell a pell que sumen
i on tot encara hi resta,

com ara dues boques en la bandera del soldat que vam ser un dia;
i dibuixen, ja sense mans (que ni això ens cal),
aquest petó
que borra de la història allò que els altres
van entendre i batejar amb el nom de guerra,

que no va ser-ne pas la nostra,
que si vam aprendre a disparar, va ser aquest verb
que no és de conjugar sinó de fer-ne.

D’olors al 5 de desembre del 2007

L´Enhoraboníssima, MAGS!!! (cliqueu per ampliar)

COMENTARIS GRILLART a manres.blogspot:

http://manres.blogspot.com/2006/11/que-qui-com-on-s-grillart-des-de-fa.html


3 comentaris:
L-Aura ha dit...
M'encanta GrillArt.A manresa no hi foten mai res...*A*
12:02
Anònim ha dit...
El Grillart aquest em sembla un guarro de collons. T feta unes pintades a uns llocs abandonats que si no fos per aquests "garabatos" es conservarien bastant intactes.He vist coses maques a llocs abandonats com grafitis molt ben treballats per les pintades d'aquest "senyor" no sn res ms que vulgars intents de deixar la seva marca per a tot arreu, digne de un pre-adolescent.Per si em llegeix: al llocs abandonats si s'ecriu algo es fa amb guix i si no en petit en un lloc discret.
12:30
GRILLART ha dit...
Hola, sóc GRILLART. Me n´alegro molt que hi hagi gent a la que li agradi el que faig. I referent al que dius tu, Anònim, jo també he vist graffitis meravellosos i molt ben treballats, però és que jo mai he pretès que l´estètica hi pintes res en el que dic, tot al contrari,el que jo faig i m´agrada fer son justament "garabatus" que siguin 4 paraules. Per altra banda, no et confonguis, no semblo pre-adolescent: encara no hi he arribat. Sóc més petit encara que tot això.Vinga doncs, Anònim. Tan sols volia comentar-te això i donar-te les gràcies per dir-hi la teva. Que és així com hauríen d´ésser les coses, que tothom hi digues la seva i ningú s´enfades. Tot teu:GRILLART.

NACIONALISTES de j.grifoll.

Nacionalistes son aquells que dibuixen fronteres als mapes
i en la realitat edifiquen murs.

Nacionalistes son aquells que es pensen que estimar-se a un mateix
és tenir odi al del costat.

Nacionalistes son aquells que tenen fred perque abraçar a l´altre
sería traicionar-se.

Nacionalistes son aquells que no deixen la sal al veí.

Nacionalistes son aquells que no et poden donar la mà
sino la tens del seu mateix color perque se´ls hi fa urpa.

Nacionalistes son aquells que s´emboliquen tant amb draps de coloraines
que acaben amb els ulls embenats.

Nacionalistes son aquells que s´estimen tan poc tros de terra
que abans de ser enterrats ja hi son colgats.

Nacionalistes son aquells que es creuen capaços de jutjar, de sentenciar,
de condemnar.

Nacionalistes son aquells que sota les costelles no hi tenen un cor, sino un totxo.

Naci0nalistes son aquells capaços d´odiar d´un a mil desconeguts.

Nacionalistes son aquells que et tanquen la porta, que et posen barreres,
que et tallen el pas…


Nacionalistes….

Jo, m´estimo més allò que canta el Sisa de “oh, benvinguts, passeu passeu
que casa meva és casa teva si és que hi han cases d´algú”.

BlancaLlum i D´olors (recital BENEÏDA POESIA.) EL VIDEO.

La Blanca de tots els colors, la Dolors de totes les olors, vaja, la Dolors Juàrez, la Blanca Vidal, dins el cícle "Maleïts" organitzat per La KAMPANA (Mil gràcies Marta Ribas), a BENEÏDA POESIA, recitant a Puigterra. Màgic. (N´hi haurà més....)

CLIQUEU:

http://www.youtube.com/watch?v=zcttqfPuqkc

GRILLART: el videofurtiu

Desde arteenbarcelona.com ens arriba finalment el "VIDEOFURTIU" de "GRILLART".

Aquest, va ser el que és va poder veure (entre d´altres clips), projectat als carrers de Manresa i al Museu Comarcal de la mateixa ciutat la setmana en que és va presentar el num 10 de la revista"Q" ( "Qincidències") en que la portada era dedicada a GRILLART. Cliqueu aquest enllaç per veure´l:

http://www.youtube.com/watch?v=e_FAl91ztlM

LORCA: una esquitxadeta d´un minut.

UAB. Tomàs, Blanca i Grifoll. El dia 8nov.

tardor llibertaria. Blanca i Lizano. El dia1.

BLANCA&DOLORS...s´acosta el video del recital!!!

MÉS TRÀFEC

(Montse Grifoll en plena actuació a Guernika)

http://www.artezblai.com/aldizkaria/artez73/antzerkia/Quienestalibre.php

SETSIntérpretes: LYDIA CANALS, CRISTINA MAS, PEP MOLLAR, MONTSE GRIFOLLEscenografía: TRÁFEC TEATREVestuario, Sonido, Iluminación : TRÁFEC TEATREFotografía: JESÚS ALSINAMontage audiovisual: JORDI PLANADirección: LYDIA CANALSProcucción: TRÁFEC TEATRE

Gula, lujuria, ira… y así hasta siete son los pecados capitales que la compañía Tráfec Teatro exhibirá en la obra Sets. Un viaje onírico y seductor por el mundo de los vicios capitales donde el protagonista se confiesa bajo la mirada pública, se radiografía delante de la vida viciosamente callada del público y éste lo ve pasearse como una bestia enjaulada.... Codicia, envidia, soberbia... nadie podrá resistirse a la tentación de averiguar que se esconde detrás de las prohibiciones, de viajar más allá de la oscuridad, de ver y vivir en su propia piel los placeres ocultos, o no, de nuestra sociedad y todo ello atrapará al espectador en su ociosa telaraña. ... Pereza. Es lo que no ha tenido el grupo Tráfec Teatre para crear un espectáculo donde se juega con la fusión del teatro gestual y las proyecciones audiovisuales.Desde que inició su andadura en 1989 en Barcelona, no ha parado. Comenzando con la línea de los Happenings, se propusieron un continuado trabajo corporal y diligente en todas sus realizaciones. De ahí surge Res 1part. En cambio en Zel buscaban expresar un sentimiento sin el uso de la palabra. Hoy en día, trabajan a partir de la fotografía y el movimiento, explorando las sombras y los objetos incluyendo alguna palabra, como es el caso de Sets.
MAIATZAK 2 MAYO (20.30)LIZEO ANTZOKIA - GERNIKA

Teatro Música Danza Zona Abierta Opinión Agenda Conócenos Suscríbete Contacta Buscador Números Anteriores
© elorrio artez blai kultur elkartea,2001artez@artezblai.comC/ Elizburu, 3 - 48.230 - Elorrio - Bizkaia tlf: (+34) 946 583 082 fax: (+34) 946 231 886

TRÀFEC TEATRE (tots cap a Arbúcies)

http://www.radioberga.cat/arxiu_noticies/noticia.xsp?id=2811

Tràfec Teatre repeteix demà amb l'obra ''Mots morts' al Teatre Municipal de Berga
La companyia ha estat seleccionada per participar al Concurs de Teatre Amateur d'Arbúcies
19/10/2007 14:32 La companyia Tràfec Teatre repeteix aquest cap de setmana a Berga amb el seu espectacle ‘Mots Morts’. L’obra tracta de la situació de les llengües minoritàries i que, per tant, estan en perill, com és el català. Tot i això, es tracta de teatre de gest, és a dir, encara que tracti de les llengües, no hi ha paraules. La companyia berguedana espera repetir la bona acollida que va tenir la primera representació de l’obra. Després d’aquesta estrena, ‘Mots morts’ va ser a la programació de la Mostra Nacional de Teatre Amateur de Pineda de Mar. A més, l’obra ha estat seleccionada entre una trentena de projectes per participar al Concurs de Teatre Amateur d’Arbúcies, el proper 10 de novembre. Tràfec Teatre a més està treballant des de fa més de mig any en un nou projecte al voltant de l’imaginari del poeta Federico García Lorca. Aquest nou espectacle es representarà el març de l’any que ve. Abans, però, concretament, demà a 2/4 d’11 de la nit es podrà veure ‘Mots morts’ al Teatre Municipal de Berga.

RECORDEU: AQUEST DISSABTE A LES 7!!!!!!!!!!!!!!!!!! DE LA TARDA, TOTS AL PARC DE PUIGTERRÀ (al costat de l´agrupació astronòmica)

DOS POEMES (ZULIMA-GRIFOLL) I UNA PORTA.

ALGUNAS CONSIDERACIONES

Como un pájaro desorientado que lucha contra el viento
o un pez sin fuerza nadando a contra corriente,
Cenicienta anda perdida entre sus conflictos,
que son tuyos.
Como un gusano en busca de una salida luciente
o una abeja perdida en un bosque quemado,
Cenicienta Gris se cuelga del hilo de su memoria,
que es tuya.
A oscuras, en cueros, se llora.

Cenicienta Gris fotografía ciudades en el negativo del recuerdo,
lugares donde nunca estás.
Ciudades herrumbrosas, ciudades condena,
moles de cemento coloreadas con rostros que no dicen nada.
Allí no estás tú.
Torres de Babel, luces sin sombra, gente sin nombre,
Cenicienta Oscura se solivianta. Allí no estás tú.
Es mentira, los reyes magos no existen.
Los milagros tampoco.
Cenicienta Invisible no lo sabe y te busca.
Cenicienta sin reino, anónima, frágil, loca.
Sola.
Te llora.

(Zulima Martínez
Octubre 2007)

CANCIÓN PARA UNA CENICIENTA DESCALZA

Nos dibuja el reflejo que siembra con alma desnuda
laberintos de hologramas en los posos del café.
Sísifo me empuja hacia tus pies.
Y yo en su bola de cristal; y tu
mi as de corazones cuando ahora,
desde siempre
mis manos llevan tus líneas,
mis manos de náufrago escarbando
bajo una sucia bombilla de cuarenta voltios
tras la puerta donde todos los bosques te habitan.

Y he matado al capitán porque necesitaba su garfio,
y he terminado por el principio:
sabiéndote antes
para hallarte después,
cuando éste muro al que llaman puerta
los que de ella carcomen
caiga con nombre de muerte sobre tus miedos,
y ciegue al espejo que fija también a los mios,
los nuestros, los mismos;
y escribir con exactitud de infinitos reflejos
de polvo de espejo
la llave que me abra a leñazos los bosques
para entonces, en el aire, Cenicienta de cientos a miles,
brillen las nuestras geografías, después de tantos años,
un donde donde encontrarnos
allí adonde van los que han desanclado
los pies de ésta tierra -aún de nadie-
como dicen que hicieron una vez,
al principio de todos los principios, una tal Eva con un tal Adán.
(Grifoll
Octubre 2007)

manres.blogspot.com i GrillArt

http://manres.blogspot.com/2006/11/que-qui-com-on-s-grillart-des-de-fa.html

Des de fa casi bé un any han aparegut per la ciutat de Manresa tota una sèrie de cartells amb missatges inquietants i reveladors. Performances i instal·lacions de caire artístic amb esperit contracultural (que poc que m'agrada aquesta paraula) tots firmats amb el pseudònim Grillart. Es dedueix que prové del nom grill (animal que treballa de nit que surt quan fa bon temps) + la paraula art, tot plegat recorda una mica l'adjectiu grillat.
Poemes urbans escrits en murs, contenidors i d'altres suports físics que ens diuen que no toquem de peus a terra, que les normes són pels normals, recomanant que et vacunis contra el seny o bé recordant que odiar produeix càncer. Aquest tipus és capàs de posar un llit al mig de la plaça Prat de la Riba, o una samarreta penjada en un arbre a la plaça de la creu. Que pretén amb els seus actes? Quin serà el seu pròxim cop? Qui s'amaga sota aquestes reivindicacions? Ai amics, l'únic que sabem és que viu a Manresa i opera de nit.
Es diu que les seves obres escampades per la ciutat són pel primer que les trobi i les sàpiga interpretar, per fer-ne el millor que pugui. Qui sap si algun dia trobarem alguna de les creacions d'aquest manresà a l'ebay, al MACBA o en alguna galeria artística de renom.
Grillart no pretén canviar el món, no és un agitador de ments. Simplement fa reflexions en beu alta per a qui les vulgui escoltar. Es congratula tant sols en extreure un somriure còmplice del vianant que ha llegit algun dels seus cartells.
Des d'aquí vull fer una crida per contactar amb aquest artista clandestí que es passeja per la nostra ciutat, per que deixi un missatge al blog o sí ho preferiex es passi un dia per la radio i ens expliqui que li passa pel cap i quins són els seus pròxims projectes.
Grillart for president!
Publicat per VS! a les 12:58
Classificació: Antropologia Manresana, Art, Personatges

1 comentaris:
L-Aura ha dit...
M'encanta GrillArt.A manresa no hi foten mai res...

MANRESA CALIDOSCOPI, NO US LA PERDEU:

Accions urbanes com pintades i algunes instal·lacions amb missatge són els senyals que deixa a la nostra ciutat l'artista anonim Grillart. Un artista conceptual que no construeix els seus missatges missatges ni en museus ni sales d'exposicions. Els senyals Grillart ens els trobem en els llocs més quotidians de l'entorn urbà més proper. Grillart, amb els seus missatges, busca sorprendren's i fer-nos reflexionar tot fent activar la incòmoda màquinaria del nostre cervell que ens obliga a pensar sobre el que s'ens diu. Uns missatges profunds que Grillart ens posa en safata en qualsevol paret o racó de Manresa que hagi triat per al seus missatges. Un missatge Grillart et pot sorprendre en qualsevol cantonada tot fent trontollar els teus esquemes!
Missatges com el que es pot trobar al carrer Sabateria, on un "Vius o esperes?" pretén fer trontollar els plantejaments de les nostres pròpies vides.
Grillart, de qui pocs en deuen conèixer l'identitat, semblava que havia rebaixat la seva activitat però, per sort i inesperadament, un nou senyal ens indica una nova acció Grillart. Una acció anunciada però no concretada que podreu trobar escrita en el programa del cicle Maleïts, de foment de la lectura, que organitza l'Ajuntament de Manresa. L'activitat s'anomena "Video-furtiu: Grillart" i es tracta d'una programació de video que desenvoluparà Grillart per diferents espais de la ciutat. Tot això passarà de l'1 al 5 d'octubre en hores i llocs indeterminats. El recull del treball de Grillart aquests dies quedarà recollit en la mostra Qincidències que realitzarà del 6 al 28 d'octubre al Museu Comarcal la revista cultural manresana Q.
Així doncs aquesta setmana, si teniu sort, tot passant pels carrers de la ciutat potser us trobareu i conèixereu a Grillart en acció. I sino haureu de continuar vivint amb el dubte existencial de no saber la veritable identitat d'aquest heroi artístic: Grillart.

http://manresacalidoscopi.blogspot.com/2007/10/de-nou-grillart.html

A la ZULIMA-cuca de llum (Grifoll)

"Que no està perdido aquello que no fué"
(Ismael Serrano)


Espero que et pessiguin les flors
i t´omplin de pòl.len secret
la fibra del temps que et raspalla,
que et caiguin els impossibles dels colzes
i et siguis pirata amb dofins a la carta.
I si jo et puc donar la mà,
me l´entinto dels versos més tendres.
Espero que tinguis un abracadabra
per cada porta que et trobis,
veure el teu nom escrit amb guixos de colors
a la pissarra,
que et valgui la pena, la pena
i t´escriguin la història els miralls que et miren als ulls.
I espero, i m´hi poso,
a habitar-te en cada àtom que et fa tota nòries
d´anar sempre a més.

Jo, vinc d´ahir, d´aquell ahir
que ens va descobrir
fins avui que, amb sis lletres del teu nom zigazaga,
dic claus pel que et calgui
o sino, mentrestant,
sessió continua en vers que t´envio
de grill que s´inventa l´invent
acordat sense acords amb la lluna
i t´hi canta acotxant-te.


Grifoll.
Casserres a 11 d´octubre del 2007.

VIDEO: BLANCA PRESENTANT GRILLART

Ja el tenim: La Blanca a la inauguració de Qincidències

presentant Grillart al claustre del museu Comarcal

de Manresa:

http://www.youtube.com/watch?v=IqJvNGHsWWQ

Foto:ZULIMA. A partir d´aquesta porta tancarem la por amb clau i baldó