Si sabessis lo viva,
lo guapa, lo forta, lo tendra, lo bèstia que ets, si et digués que els carrers
no sempre seran molls de sang amb temps quan hi creixen les mares que pareixen
de la mà de la lluna i ningú més. Tu. Si sabessis les sets que sacies, els sets
que cusses, la traca que danses, el joc que et negues a jugar; que alces
parpelles, que mires amunt i encens llavis i rius d’ escopits a totes les
tanques que tanquen veritats. Tu mates
gàbies quan no calles. Mai mai callis. Si sabessis que ens apartes el fred, a
aprendre’ n, a estimar-nos cap per avall com rat-penats mentre trona, que tu
ets la cova que ens acull i et dius amor perquè l’ has escollit com ell ho va
fer amb tu i no li vas dir que no, lo valenta que calces i que això no treu que
et trauria les calces, perquè no va d’ això, que tu no t’ has deixat confondre
ni un desig amb l’ uniforme. Si sabessis que cada vegada que esculls estimar
nosaltres et seguim. Puja muntanya. Esbarzers i sorres i pedres i xarxes.
Baixem a la platja. Clavells. Molts clavells. Ets un àngel. Nedem.
Josep Grifoll