Sóc ara a la Terra,
casa que roda, no-estàtua, i perquè vull l’ alegria ben grossa, de cadernera en
zel, de salamandra en desdejuni o caragolina tastaolletes, lliscaré vessant com
una brotxa tots els colors que m’ he après i els que vénen; despertaré l’ iris
als nous colors, em despertaré jo, et despertaràs tu, tothom es despertarà
–primer matí: i esmorzarem núvols fins que tinguem els singlots fosforescents i
siguin cuques de llum les paraules escopides. En acabat de mai acabar, farem el
poema de tots els cossos amb totes les coses i totes les formes diran l’
exorcisme, podrem tornar al món, entrarem a casa per primera vegada, a través
dels colors.
griFOLL