Tràfec-Teatre - Penjat el cartell de COMPLERT !!!! ASSAIG T4

Penjat el cartell de COMPLERT al teatre principal de Pineda en la representacio d'ASSAIG T 4 de tràfec Teatre de Berga — con Trafec teatre y Tràfec-Teatre Teatre en Pineda de Mar. Jordi Plana.

Revetlla de Sant Jordi 2016 - Biblioteca Mestra Maria Antònia

Tràfec Teatre Assaig T-4 2016 Berga

Intro a Redthread

Jennifer M. Espelt, creativitat i disseny

http://www.mespelt.com/cat/

La Jennifer M. Espelt és una dissenyadora gràfica establerta a Berga (Barcelona).

Entén la creativitat i el disseny com a potents eines de canvi i, lluny de bonics projectes buits, 

els seus dissenys intenten aportar quelcom diferent i profund, derivat d’un extens anàlisi 

i un detallat procés creatiu.

També forma part de Fame Chimica, un grup híbrid d’art contemporani.

(34) 618 20 39 41

hello@mespelt.com

I.Sara Zapata. Puestos a elegir

Patti Smith - Horses Land - 1976 - Stockholm

LEGNER LIBUGSNI en concert a CAL NEGRE ( Berga) Divendres 22

LA POR I ELS DINERS, per Montse Vergés ( Moon, no m' he n' he pogut estar de penjar-lo, és tan bo, urgent i necessari...)

Jo et parlo de la meva amb el cor obert. I tu, vols parlar-me de la teva por?

Va per tu si, com a mi, algú t'ha volgut convèncer que tot sol nodreixes la por.

LA POR I ELS DINERS

Cada dia em fa més ràbia tenir por i així i tot no aconsegueixo dominar-la. Penso que en som una pila els qui tenim una por serval que ens corre per les venes. Por del dolor dels fills, por d'estimar i de l'abandó, por de la pederàstia, de la guerra, de l'enyor: por de la por. Hi ha qui necessita medicar-la perquè se sent incapaç de caminar si no ho fa. Hi ha qui la pinta, l'escriu o la balla. Tots fem el que podem, però lluitar contra aquesta mala bèstia que engreixem nosaltres mateixos és esgotador.
Jo també tinc un cos llaurat de por que va esclatant petites bombes de mà cada vegada que la vida em regala un somriure o una llàgrima nova. és una por radioactiva que crema com la benzina. Ferides obertes que viuen sota la pell i ningú no diria quan em mira en la distància sagnen alguns dies totes alhora. Sentiments de culpa de fets que no tenen volta enrere, records d'haver traït o d'haver estat traït, nàusees d'absurd que s'aboquen a glopades fuetejant l'esperit.
La por encadena baules de por. Una suma amb l'altra fins a l'infinit. I aquesta mateixa cadena al final et deixa immòbil. Saps que ets tu mateix qui construeix les cadenes, amb els anys aprens que no és res més que el teu cervell. Els neurotransmissors es passen la xuleta i tots ells parlen el mateix llenguatge: no ho resistiràs.
La por, en si mateixa, no és dolenta. Gràcies a ella, mil vegades que hauríem perdut la vida si no existís, l'hem salvada. Quants cops hem dit:
- Menys mal que no em vaig tirar de cap!
La reflexió sobre la por d'avui, però, va cap a una altra banda, i no la faria en veu alta si no pensés que pot anar bé a algú més que a mi.
tu que també tens por... T'has plantejat alguna vegada els diners que dóna la por i quines coses subvenciona? Per mi, avui, ha estat un estimulant a procurar de veure els paranys que ens paren.
NO ÉS VERITAT que siguem nosaltres tots sols qui nodrim la por.
Si estàs passant uns mals dies no ho llegeixis ara, perquè faré una cadena de pors i ja sabem tots que hi ha alguna cosa compulsiva sempre, però et diria que llegeixis aquesta cadena quan puguis.

1. La poca confiança que inoculem als nens de coses alienes a la seva voluntat: cauràs, et faràs mal, hi ha homes dolents al parc, m'han dit que et mous massa, que plores massa, que menges massa poc, que t'adorms massa tard...
Aquesta por que la societat ens inocula a nosaltres i nosaltres als nostres fills o alumnes, acaba derivant en fòbies i calaixos plens per a les farmacèutiques: invenció de trastorns, de medicaments per fer venir gana, son, perquè el nen estigui quiet, etc.

2. La por a estar malalt és una de les grans pors del nostre segle. Les xarxes socials han ajudat a escampar coses bones però també coses dolentes i les obsessions compulsives s'alimenten de mitges veritats. No hi ha dia que no ens arribi pels diferents mitjans d'informació (televisió, diaris, internet) una nova malaltia, un nou famós malalt o una síndrome estranyíssima que no té cura.
Aquesta segona por és una de les més esteses, per això les farmacèutiques són tan riques i la sanitat està tan malament.
No cal dir que la sanitat privada està en creixement constant: ens hem de fer proves, moltes proves: mamografies regulars, analítiques per precaució, radiografies per si el doloret, scanners pels maldecaps, TACs per si de cas, citologies regulars...
Després resulta que t'assabentes que aquestes proves són sempre perilloses per al cos si no són necessàries: risc d'infeccions, de radiacions, etc. A més... Quantes coses no arribem a saber que tenim i es curen soles!

3. La por a l'abandó és la tercera gran por, però no és ben bé tant a l'abandó com a la solitud, a no ser capaços d'aixecar-nos. Llavors, com en els altres dos casos comencem amb els ... I SI...?
I si els fills no m'estimen si prenc aquesta decisió? I si els amics se'm giren d'esquena si saben això? I si els pares em tanquen la porta en assabentar-se d'això altre? I si em quedo sense feina quan hi hagi una reestructuració? I si? I si? I si?
Aquesta por és molt maligna i té uns mecanismes motoritzats que no s'aturen si no és amb mooooltes abraçades.
Però, novament, no és una por individual sinó dirigida. Se'ns explica el que sent una mare desesperada amb el niu buit (i no se'ns diu que ha emmalaltit, només com si això fos el comportament habitual i el sentiment de tota mare quan els fills creixen), el suïcidi de persones aturades, grans traïcions, grans desamors... Telenovel·les, reallitys and company ens ajuden molt. I no, jo no miro cap tele però només d'anar al bar a fer una birra amb col·legues i la tele encesa després tinc una ansietat del 1000.
I de nou, cap al psiquiatre, psicòleg, farmàcia... Diners per pagar als fills els afectes que no es poden garantir, diners per pagar metges, medicaments...

4. Una altra por comuna, aquesta en dones, es deriva de tota la seva sexualitat, afectivitat i maternitat. Que si dec ser nimfòmana perquè em passaria el dia tenint sexe, o dec ser frígida perquè no gaudeixo, o tinc una malaltia que em baixa la libido, o estic malalta perquè tinc tendències polígames, o apatia, o 1000000000000 de coses més que ens passen pel cap - llibres, pastilles, metges-. Que si tinc massa regla o massa poca, que si la sang em fa olor... Que si no em quedaré embarassada - predictors mensuals-, que si perdré la criatura que espero -ecografies repetides-, que si no podré parir -cesàries assegurades-.
Novament, una por que dóna diners i més diners, a més de convertir-nos en subjectes passius sense criteri i en mans dels altres.

Podria fer una llista llarguíssima de pors atàviques que han afectat l'home des de la seva existència: la por a la mort, a ser enterrat viu... Pors naturals pel desconegut i terribles si es desboquen. Tant de bo actualment només tinguéssim aquestes pors, però, com veieu, el món s'encarrega d'anar-nos fotent entre cap i coll un bon reguitzell de malalties relacionades també amb la consciència: cada dia, als diaris, la tele, internet o la ràdio se'ns parla de nenes violades, d'homes degollats, de dones mutilades i assassinades, de guerra, guerra i guerra, d'homes rics que no fan res, d'homes pobres que llencen la tovallola...

Veieu ara que la por no és cap malaltia que fabriqui el cervell i que hi ha una direcció clara per part d'un director d'orquestra l'objectiu del qual és empetitir-nos i fer diners? Diners, amb la nostra por GUANYEN DINERS!!!!!! Veus com no ets només tu qui nodreix la bèstia de la por? veus quants interessos creats?

Què es pot fer?

Ni idea. Puc dir què faig jo. Si fa temps que no m'enamoro, que no ric, que no escric o que no abraço, és que m'estan inoculant el virus. Llavors, tanco amb pany i clau l'entrada de notícies. Sóc extremadament curosa en no llegir titulars, en no entrar a bars on hi hagi tele. Abraço més als meus, els dic més que els estimo i busco trobar estones de silenci que no es pugui trencar. Només així es van trencant les baules d'aquesta cadena que m'empresona. la gent com jo som molt incòmodes perquè veiem i no callem, per la qual cosa se'ns ha de fer callar ràpid, però, per sort, sempre hi ha algun àngel de la guarda que ens ajuda a objectivar.

Ah... i llegeixo NOMÉS poesia Emoticono heart

I tu, vols parlar-me de la teva por?

Montse Vergés

L’Hipàtia recita al Tenes amb èxit

http://agora.xtec.cat/insllicamunt2/grups/2n-deso/lhipatia-recita-al-tenes-amb-exit/

Divendres passat, en un dia assolellat enmig d’una setmana d’aigua, es va celebrar la primera edició del “Recitem al Tenes”. Un grup de nois i noies de 2n i 4t d’ESO van recitar davant de la resta de l’institut els 14 poemes que s’havien seleccionat i havien llegit a l’hora del PLEC tal i com ja vam explicar a la notícia prèvia.

Cada parella o grupet d’alumnes havien escollit un poema que és el que es van acabar de preparar durant els 25 minuts de lectura diària i la mitja hora prèvia a l’acte.

Per segon any, l’alumnat de 4t va deixar la seva empremta simbòlica a l’Hipàtia i a la llera del tram del riu que tenim apadrinat plantant en aquesta ocasió, dos pins al Pinar de la Riera. D’aquesta manera, volem simbolitzar l’arrelament del nostre alumnat amb l’entorn.

L’acte va concloure amb el parlament de Manel Isnard, representant del Consorci del Besòs; de l’Antoni Puidomènech com a representant del Centre de Recursos pedagògics (CRP) i del Departament d’Ensenyament, i d’en Paco León, regidor de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament.