Seguidores

viernes, 18 de julio de 2014

RETRAT griFOLL



AMAteur

La pupila no veu l’ absència
que desgrana l’ ull posseït
per l’ aroma de pètals caiguts en color
dins els nassos del temps, no sap
de les despentinades fosques noves de lluna
ni passa la llengua per l’ ham dels records,
la pupila és una orquestra de vidres trencats en dual,
la presentació representada, el punt de l’ interrogant
que tremola de somnis endins i s’ escapa vigílies enfora
a caçar rams de signes coneguts, que encaixin
dins l’ arc de la lògica apresa, deixeble fidel de l’ engany,
coronada de buits, reflexa peticions a repetir per no patir.
La pupila és covarda: jutja, condemna, dispara, s’ amaga
dessota el vestit de parpelles que mai es descuida,
es contrau o s’ eixampla per tal d’ afinar la mentida.
Pobre pupila, encara veu el que li han dit que hi havia;
un sexe, un insecte, una carta, i lo més, t’ ho miris des d’ on t’ ho miris,
(l’)espanta, no aguanta el pes de les altres mirades
si van amb pupiles d’ idèntica marca de fàbrica.
La pupila només és l’ objectiu d’ una màquina de fer fotos semiautomàtica.
El fotògraf ets tu, quan et moris podràs veure sencer l’  àlbum de les teves vacances,
però serà en la intimitat més íntima, no és per anar a ensenyar als altres, aquest
t’ ha d’ agradar a tu.

griFOLL