LEGNER LIBUGSNY!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ERA. griFOLL

 “Tita dreta no creu en Déu.”

“Dels pecats del piu, Déu se'n riu, i dels pecats de la xona, la Marededéu els perdona.”

populars

ERA

Vinc a l’ era, que vull pols, duc pa sec al sac

i ben lligat, Iris nua llepa la pell a un siri ,una galta

a cada cuixa i la llengua a la deriva; cos de fada,

que fa de cos, diu si si, diu no no, diu ja ja,

diu dons que, diu dons mira, diu dons ves,

diu no res. Pro a mi sí, que re mi fa si fa sol

o si no en fa. Una bona capa tot ho tapa

i jo només vull pols de quan de genollons

genollons, collia collia, de genollons genollons,

collia codonys; de genollades, codonyades,

i amb els dits, codonys collits. I codonys,

quant més m'agenollava, més codonys trobava,

més m'ajupia, més codonys collia,

mes tot era ço que era, ara sols torno a ser a l’ era

vull pols i ningú se n’ entera, vull dir polseguera;

aigua vaig esperar i tard vaig sembrar, i sense suors

farines no es saquen, pols d’ ordi ni re per menjar.

Faré llepant-te la pols dels genolls de quan ‘navem

a l’ hort a collir tants dallonses, codonys i daixonses

de joves per sota els rellotges i el pes de les coses,

que dels pecats del piu, Déu se’ n riu, i dels pecats

de la xona, la Marededéu els perdona. I tu
què me' n dius?

griFOLL

JORDI PLANA - CONSERVES CAL CECILIA

MONTSE GRIFOLL per JORDI PLANA

LA PEIXERA (trailer) de JORDI PLANA PEY

COSSOS, de Blanca llum !

«Rire est le prope de l’homme»

COSSOS

Hi ha el cos nou.

Hi ha el cos teu que se m’aferra

i el gest teu de l’avenir-se a l’avenir: l’independència.

Hi ha qui s’alça arranet nostre i qui remou renou de raure-hi.

Hi ha la lluna: la lluna partida i la lluna tan clara i la lluna suquí.

Hi ha l’amor de l’altre amor de l’altra casa.

Hi ha la plana: l’escena antiga i els aubons que se t’hi escampen.

Hi ha qui tria i persegueix: qui t’agafa i qui t’ho don.

Hi ha principi enllà de dir-lo i hi ha principi abans de dir.

Hi ha la son que és primitiva i la que no —la dels raïssos.

Hi ha la llengua deixant marca a l’inrevés

i l’inventar-s’ho fent-s’hi lloc fins malmenar-se

i quedar enterc de malapler i de mala lletra.

Hi ha grinyols de just aprendre’n, plors valents i si mateixos.

Hi ha la fam, la terra plena i l’home solt n’atura els arbres.

Hi ha la rialla i l’esqueixar-se de consciència i massa llum.

Hi ha els camins i els caminets de les formigues.

Hi ha els camins i els caminets que s’han desprès,

que són després, que són humans.

Hi ha la por i el dolor rai que s’alaestén...

Hi ha el cos nou per anar escorats i anar ancorats:

per ser relat d’una rel solta i si va en serio és que se’n riu.

Hi ha el cos vell que fa la història amb el cos nou,

que és el cos vell multiplicant-se —i venturer.

Blanca Llum

agost 2013

LLUNYS, de griFOLL

Plores pels carrers vells verds del temps

allà on un dia el sol espetegava jovenalla y llunys visibles

que hi brillaven. I camines amb uns peus desconeguts,

i no tens pressa, ni gana, ni por, ni et fas preguntes; I

els cabells et fan nosa quan et fas un cigarret,

però no te’ ls tallaràs i faràs fum; tant, que escoltarem

a déu tossir.

griFOLL

EM TREC LA CLOSCA- griFOLL

No dic pau a mi, en trec la closca

i em clavo la força més alta.

La por hi és i no se’ n nirà. Si. I jo

me’ faré un punyal: té, i també

li clavaré.

...I només em moriré de morts d’ amor.

I sols m’ encomanaré a la poesia.

I no. No coneixeré la tranquil·litat. I?

 griFOLL

20.08.13

casserrespoblepoema

el PSEUDÒNIMS nº 46: ESPLENDOR

LAIA MARTINEZ. L' estiu del tonight tonight

LAIA MARTINEZ

Enric Casasses fa l’UH a Camallera. Demà 14!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Enric Casasses fa l’UH a Camallera

Bernat Puigtobella. Barcelona.

 

/ 13.08.2013

Aquest dimecres 14 d’agost, a les 20h, teniu una de les cites poètiques ineludibles d’aquest estiu. Enric Casasses recitarà íntegre el poema UH a la Nau Coclea, a Camallera (Alt Empordà). Casasses llegirà aquest poema de més de 9.000 versos, amb una mitja part per respirar. UH és un poema que sencer i seguit dura unes quantes hores. L’entrada és lliure.

Enric Casasses a la Plaça Raspall | Foto de Pep Herrero

UH és un dels poemes mítics d’Enric Casasses. Sigui per la seva incomensurabilitat, sigui perquè no és un llibre fàcil de trobar, són pocs els que l’han llegit sencer o han tingut la sort d’assistir a una lectura íntegra del poema. Casasses n’ha llegit fragments més o menys extensos, però poques vegades ha fet el tour de force de recitar-lo íntegrament. Llegit tot seguit, Uh dura aproximadament quatre hores i mitja. Ho farà demà, i demà agrairà el suport i la companyia d’amics (si són metges, millor) davant d’aquest repte tan esgotador. L’última vegada que el vam sentir recitar UH va ser al Festigàbal, a la Plaça Rovira, l’estiu passat, i en vam parlar a Núvol.

Casasses suarà de valent per llegir Uh, que vindria a ser el seu “Howl”. El poeta ens convida a agafar la canya de pensar i a mirar cara a cara “el somriure de la mort en caràcters xinesos”. La poesia de Casasses, encesa per la seva declamació, podria fer-nos pensar que és una emanació visionària amb ínfules transcendents, però sempre ve a recordar-te, amb un gest de desublimació, que “aquesta gran primerenca mandonguilla espiritual”, que diu ell, no ens la podem prendre massa seriosament: “L’oncle és la mesura de totes les coses, tret de la tia”.

UH sona com un gran torrent de versos. “L’altre dia un company amb una càmera em preguntava tot filmant-me com havia escrit jo el poema Uh, i en concret volia saber si era allò que en diuen escriptura automàtica”, ens explica Enric Casasses. “Li vaig dir que més o menys sí que ho era. Però després, massa tard, quan ell ja era fora, he recordat que no ho és en absolut: ho sembla, perquè és escriptura certament ultra-ràpida, però l’escriptura automàtica pròpiament dita, sense aparent control conscient, sol produir uns tobogans que normalment no van enlloc i algun cop sí però sempre són això: tobogans, baixades, el doll que raja sol i baixa avall com l’aigua”.

“En l’Uh, en canvi, el moviment és el contrari: a cada frase, a cada vers, a vegades fins a cada paraula, hi faig un salt cap amunt, contra corrent, i el resultat no se’n va avall fins a la mar “que és el no-res” sinó que puja com un salmó que sense pensar-s’ho, superant a cada salt un escaló més ardu que l’anterior, torna cap al lloc on va néixer”, explica Casasses. “No és doncs un poema riu sinó un poema salmó. El que falla és que de salmó jo no en tinc res, i més aviat els animals aquàtics amb què m’identifico, els que sí que freqüenten la meva obra, són el gratonell, nom escalenc del cranc, bèstia petita que sempre va endavant encara que miri enrere, la sardina, amenaçada per les gavines, pels pescadors i pels implacables dofins, la garota, de bellíssims moviments en la seva quasi immobilitat, i el pop, que en el cas concret de l’Uh n’és un dels protagonistes principals i que també surt en altres obres meves”.

També cal desmuntar el tòpic que Casasses és un poeta fonètic. Ho és com qualsevol poeta que treballa amb les paraules, que són sons, perquè és sempre l’exploració de nous sentits el que ens guia a l’hora de jugar amb les paraules. A UH Casasses pot arribar a tenir algun moment especialment ‘fonètic’.  El moment de reducció del mot a síl·laba i de síl·laba a so, en la seva essència gairebé mineral. És en la col·lisió fonètica dels sons, talment com pedres fogueres, que surt l’espurna del sentit. La poesia de Casasses és fosforescent. De la mateixa manera que el foc es descobreix a partir de la fricció de les pedres, la poesia neix també de la fricció -i a vegades col·lisió- dels sons. La poesia de Casasses “íntimament intimida”. Les paraules, en la fricció, llisquen per guanyar un sentit nou, o ulterior. Els versos “en xarxes, desenxarxant-se”, sempre.

Al final, Enric Casasses és el poeta de l’Amor. No l’amor romàntic, ni trobadoresc, per més que sembli un joglar. És el poeta que arrenca les bardisses i mostra les impostures que ens entrebanquen, les petulàncies i palles ideològiques que ens enceguen. L’Amor és allò que queda quan hem retirat tota la brossa…

Bernat Puigtobella
@puigtobellahttp://www.nuvol.com

Pseudònims nº 46: ESPLENDOR