RETRAT de L' ARTISTA ADOLESCENT ( pintura carta)
REVOLUCIÓ
EL GAT (pintura carta)
SENSE TÍTOL
griFOLL'12
lunes, 28 de mayo de 2012
viernes, 25 de mayo de 2012
miércoles, 23 de mayo de 2012
lunes, 21 de mayo de 2012
MULTIPLICACIÓ de BLANCALLUM VIDAL
«MULTIPLICAR v: || 1.
tr. Fer créixer en nombre (i per extensió, en volum, en
intensitat) de manera que la cosa es torni una o més vegades major que no era
abans; cast. multiplicar. Deus vos multiplica la malaltia, Llull Blanq.
17 || 2. refl. o intr. Sofrir augment; créixer numèricament o
en volum; cast. aumentar, multiplicarse. Per los quals crexia sa
tristícia e sos torments multiplicauen, Llull Gentil 6. Per aquesta conexença
crexerà e's multiplicarà en cascú de nós sciència e conexença, ibid. 106. Qui
no's lassat ans tot jorn multiplica, Ausiàs March, XVIII»
Alcover-Moll
MULTIPLICACIÓ
Vas escapar-te amb l’altre món
i em vas dir sí, allà m’hi planto.
Vas acostar-te amb la mà oberta,
em vas dir té, fica-hi vertigen.
Vas escoltar-me el n’hi ha per tots,
el n’hi ha per tant, pertot comença.
Vas inventar-te un ara vinc,
que vinc a prop, que vinc que marxo.
Vas esfumar-te com del tot,
com ara un vent, només semblant-ho.
Vas atrapar-me quan la nit
s’arrana i narra i llavors fuig.
Vas esqueixar-te’m pit endins
i em vas dir no, que som l’ortiga
—ortiga borda o barragana,
ortiga gran, maleita ortiga—
i que quan cou és que ens espiga.
Blanca Llum
maig 2012
Twittear
sábado, 19 de mayo de 2012
CORRESPONDÈNCIA, d' ALEIX CORT sobre les darreres pintures de griFOLL. MIL i + Gràcies!!!
CORRESPONDÈNCIA
A Josep
Grifoll
El seu cap era ple de noies nues i bufons amb
barrets de picarols quan enretirà una grenya que li queia sobre el rostre i les
seves nines s’eixamplaren de forma perillosa. Va ésser un gest instintiu però
de conseqüències impensables. Fins aquell moment, s’havia esforçat a intentar
demostrar que la intel.ligència era sexy, i que les onades provocades per les
pedres més petites recordaven el naixement de l’univers. Per demostrar-ho, no
li havia fet res empaitar noies de llargs cabells amb els pinzells, ajudar-les
a capbussar-se en colors de mar precedides per una contel.lació de bombolletes
que eren pensaments, i robar-les un petó quan estaven despistades. Tampoc,
penjar dimoniets savis i juganers de les boles de Nadal, ni construir perfils
que eren un únic perfil amb tipografies que es podien llegir de cap per avall.
Sabia que la informació no implica coneixement però que permet compartir-lo, i
que és fàcil que un somni es perverteixi, especialment, després de parlar amb
Blancaneus i suportar el plor dels set bessons d’un príncep blau i fugitiu. Tot
això sabia quan obrí els ulls i s’adonà que era en un bosc d’arbres pintats amb
guix i sol, i que la ferida que tenia en una mà li cremava. L’aire era buit de
sons en aquells moments però li semblà que, entre les fulles, cel amunt, un
aligot competia amb una cadira en un vol absurd. Va ésser llavors, de sobte i
sense saber ben bé per què, que s’adonà que el món seguiria donant voltes quan
el seus cabells deixessin d’ocupar vinyetes que no li corresponien, que en
aquell bosc d’escorces emblanquinades per les seves mans, el cel seguiria
essent cel quan el seu pinzell d’adormís, així és que es deixà d’històries i
decidí seguir fent el que sabia fer per desafiar el temps fins a l’últim dels
dies. Amb una mica d’humor, això sí. I una mica també de tendresa. Noies,
bufons, colors i paraules correspondrien al seu amor no deixant-lo mai sol.
Aleix Cort.
Twittear
viernes, 18 de mayo de 2012
CASSERRES MIRA AL MÓN
Casserres Mira al Món, vine diumenge a intercanviar llibres i cd's!!!
Seguint la tendència dels altres anys, les jornades volen promoure la reflexió sobre el què passa el món i proposa altres formes d'actuar que per nosaltres són més justes o ètiques. Aquest any l'èmfasi es posa en el Banc del Temps i s'ha proposat a la gent que ho provi amb l'intercanvi d'una hora del seu temps fent una tasca que sap fer i canvi en rebi un servei d'una altra persona. És un banc on la moneda és el temps i on els valors són fomentar les relacions socials i l'ajuda mútua.
L'acte central de les jornades continua sent el mercat d'intercanvi, el proper diumenge 20 de maig a les 17:00 a la plaça santa Maria, aquest any arriba a la quarta edició, s'ha volgut acotar el material a intercanviar per intentar promoure'n més la participació i s'intercanviaran majoritàriament llibres i cd's. També hi haurà la tercera edició del mercat d'intercanvi infantil, que aquest any conduirà l'Espurna, personatge que fa la Lydia Canals, on explicarà un petit conte als infants i els acompanyarà a intercanviar les seves joguines. Durant la tarda es poden veure paradetes de productes de diferents zones del món (Palestina, Senegal, Camerun,...) i també comptarem amb la presència de l'entitat Banc del Temps del Berguedà. per finalitzar hi ha una xocolatada.
També proposem una xerrada sobre la banca ètica, es celebrarà el proper dimarts 22 a les 19:30 al local cultural de Casserres. On l'entitat Fets, vinculada a bancs ètics com Fiare o Triodos Banc, explicaran que fan els bancs amb els nostres diners i una nova idea de banc amb un valors ètics.
Una altra dels aspectes amb el que es vol incidir és amb el consum, ja que aquest genera moltes desigualtats socials i ambientals, per això hem volgut promoure un consum responsable i conjuntament amb l'Ajuntament de Casserres i la Diputació de Barcelona s'ha pogut fer un taller a l'Escola Princesa Làscaris, adreçat als menors de parvulari i on es treballava el concepte consum. També gràcies a aquestes col·laboracions s'ha instal·lat al local d'esbarjo de Casserres l'exposició "Consum com som", que es pot visitar fins el dilluns 21, totes les tardes de 4 a 8. Twittear
Seguint la tendència dels altres anys, les jornades volen promoure la reflexió sobre el què passa el món i proposa altres formes d'actuar que per nosaltres són més justes o ètiques. Aquest any l'èmfasi es posa en el Banc del Temps i s'ha proposat a la gent que ho provi amb l'intercanvi d'una hora del seu temps fent una tasca que sap fer i canvi en rebi un servei d'una altra persona. És un banc on la moneda és el temps i on els valors són fomentar les relacions socials i l'ajuda mútua.
L'acte central de les jornades continua sent el mercat d'intercanvi, el proper diumenge 20 de maig a les 17:00 a la plaça santa Maria, aquest any arriba a la quarta edició, s'ha volgut acotar el material a intercanviar per intentar promoure'n més la participació i s'intercanviaran majoritàriament llibres i cd's. També hi haurà la tercera edició del mercat d'intercanvi infantil, que aquest any conduirà l'Espurna, personatge que fa la Lydia Canals, on explicarà un petit conte als infants i els acompanyarà a intercanviar les seves joguines. Durant la tarda es poden veure paradetes de productes de diferents zones del món (Palestina, Senegal, Camerun,...) i també comptarem amb la presència de l'entitat Banc del Temps del Berguedà. per finalitzar hi ha una xocolatada.
També proposem una xerrada sobre la banca ètica, es celebrarà el proper dimarts 22 a les 19:30 al local cultural de Casserres. On l'entitat Fets, vinculada a bancs ètics com Fiare o Triodos Banc, explicaran que fan els bancs amb els nostres diners i una nova idea de banc amb un valors ètics.
Una altra dels aspectes amb el que es vol incidir és amb el consum, ja que aquest genera moltes desigualtats socials i ambientals, per això hem volgut promoure un consum responsable i conjuntament amb l'Ajuntament de Casserres i la Diputació de Barcelona s'ha pogut fer un taller a l'Escola Princesa Làscaris, adreçat als menors de parvulari i on es treballava el concepte consum. També gràcies a aquestes col·laboracions s'ha instal·lat al local d'esbarjo de Casserres l'exposició "Consum com som", que es pot visitar fins el dilluns 21, totes les tardes de 4 a 8. Twittear
miércoles, 16 de mayo de 2012
domingo, 13 de mayo de 2012
Balada genial de la Blanca Llum!
«Tan un
se’n fot, que se li acaba el riure»
Villon
«Venera,
llavors, lo destí funest, el macabre estat del benestar»
Andreu Subirats
«Tota
revolució és, al principi, la gran desconeguda»
Volin
BALADA DE L’HABITUD I LA BRUIXA
L’amor estret, la
cosa enterca,
el posseït que
posseeix, la santa còpia,
el cos eixut, la
dansa eixorca
i cada nit cadena al
puny
i cada nit la
lletra morta
i cada nit apaga el
foc,
lliga’t els dits,
la gola llarga,
el crit estrany i
tapa’t tot,
que cada nit la Bruixa
torna.
La barca al port,
la mar tan lluny,
la casa nostra i
tot a lloc: la pell segada,
el cap travat, la
rampa treta
i la prudència a la
dula
i la prudència món
obert
i la prudència que
s’engreixi,
da-li-ho tot, da-li
la ràbia
i da-li el pit de
tanta por,
que cada nit la Bruixa
torna
i l’Habitud, que
s’hi rebolca,
ve amb la fam
d’apuntalar-la,
senyalar-la i
creuclavar-la
des del cap fins a
l’escombra
des dels peus fins
a la llengua
des dels ulls fins
a l’esquena
i tot és dèria,
entercament,
i la fam la fa tan
ampla
que de fam ni se’n
mor farta
però cada nit la
Bruixa torna
i amb l’Habitud la boca
encesa:
mal puada i mala
bèstia, cap de lluça,
adobacossis de mal
llamp, afonacases,
botiflera, flor
pansida i mamarratxa,
burdimanya, crema
cebes, cara rància,
despenja figues i
marinera de bassiol,
beata a les
fosques, atuda candeles
i cul d’església, que
t’han podada
a ras de soca i que
la cara la tens d’allò
que en fan els
taps, baixa de sostre,
roba melons i
mastega... mastega parenostres,
que cada nit la
Bruixa torna.
Blanca Llum
maig 2012
Twittear
sábado, 12 de mayo de 2012
jueves, 10 de mayo de 2012
RES ÉS FIX ( gri...)
Res és fix
i tot muda la
pell, sobresalta o germina.
Sols, anem
desapareixent bosc endins.
Passa, lleuger,
un gripau
per sobre del
poema.
griFOLL
10.5.12
casserrespoblepoema
Twittear
miércoles, 9 de mayo de 2012
EL MONO, poesia i química, de griFOLL
Avui deu fer cosa
de quatre o cinc mesos, se’ m va acudir deixar de cop les drogues legals ( que en diuen MEDICAMENTS) que
prenc perquè, en teoria, el meu cap funcioni “correctament”. La síndrome d’
abstinència va durar un mes i no me’ n vaig sortir. Era rollo que ja m’
ingressaven. El darrer que vaig escriure quan van aparèixer els primers
símptomes del “mono” és això. En un mes no vaig poder tornar a tocar ni un
llapis. Si ha de valdre com a testimoni o en aquell moment em va”exorcitzar” del
què fos, el deixo aquí.
EL MONO
Hem
desendollat el món de l' univers, de l' únic vers. I el poema s' ha apagat.
Escric perquè no
en sé, avui des d' un infern, ahir des d' un infant. Escric quan el cos físic
es dedica sols al pànic i a la pèrdua de pes; i el cos mental és un accident
químic ( preferible és una espasa entrant per la nuca que aquest món d'
escorpits, de síndrome d' abstinència i de no síndrome d' abstinència en zel,
en guerra d' endimoniats).
Aquí, després
també hi ha el cos sense nom, el cos animal, esperit, ànima, un fum (?)
invisible, un fum que se' n va sense rumb, com el d' un cigarret consumint-se
pel foc que xuclen desconegudes entitats que m' habiten, deliris que no
deliren, deliris lúcids com les primeres hòsties d' una tortura quan el crani
encara no vessa cervell.
Escric, escric
esperant que a l`altra banda una mà prengui la meva.
Escric perquè
tinc por i la solitud se' m menja els ous. L' humà sofreix, està mal fet,
meravellosament mal construït. Tant que fins i tot s' avicia a viure com si
viure fos passar la tarda d' un dissabte lluminós gronxant-se en un edèn o en
fos l' espera,
l' esperança,
aquest vici de somiar felicitats futures.
Escric enterc
perquè les meves extremitats són branques d' un arbre, d' un arbre de la
infantesa meva que va ser esgarrapat, arrencat del bosc del temps.
Escric sense
ordre ni coberts, pregant un plor que alleugi, que una olor de llum em faci
pessigolles a l' olfacte del meu centre descentrat.
Escric perquè
això és el què fem els tarats ( com si de la tara en fos una cura, un consol
com qualsevol altra mentida que alimenta si s' ignora).
Escric per parar
de morir tremolant. Escric perquè la mort és un tinter i la vida és una ploma i
la poesia és una corda, per penjar-se, per salvar-se, per saltar-la o fer-la
fluixa.
Escric en nom del
dolor i en contra del dolor, i per perdre el nom de totes les coses, escric.
Escric en nom de
la bogeria i des de la bogeria que m' immobilitza el pensament. Escric des d'
aquest forat de maquineta que fa punta al llapis del dimoni.
Escric com un
ocell trencat que pica l' ala sobre el full i esquitxa i taca i és metzina,
escopinada i espernecs.
Escric perquè els
desigs s' han mort o s' han quedat enrere i sóc l' ou cec caigut del niu, una
truita.
Escric per
escriure i escric per no escriure i callar d' una puta vegada la boca que crida
i és pou, sec, sequíssim (res em fa caure la baba).
Escric des de la
mà que no palpa, des dels ulls que no han vist, en defensa pròpia (?)
Escric amb i
contra la por llarga, la por tènia, la por humana que deshumanitza, sense
personalitat.
Escric amb dents
contra els barrots de ferro de la gàbia gran, descregut de tot menys del dolor.
Escric perquè a
tu no et calgui fer-ho.
grifoll ???
POÈTICA CRAPULISTICA: EL MONO, poesia i química, de griFOLL poeticacrapulistica.blogspot.com/2012/05/el-mon…
— grifoll (@gri_foll) mayo 10, 2012
martes, 8 de mayo de 2012
QUÈ ÉS LA POESIA? ( avui, no us ho perdeu!)
de PIUS MORERA:
Avui 9 de maig del 2012, emetrem un programa especial. Podreu escoltar-lo en directe de dos quarts de vuit a les vuit de la tarda des de ràdio Sant Vicenç de Montalt o bé a través de les ondes (FM 107.4) o per Internet: http://www.radiosantvicenç.com/escoltar-en-directe/.
Des de fa temps, però no des del començament, hem plantejat la pregunta Què és la poesia als convidats, que ens han anat responent a voltes d’una forma lacònica, a voltes esplaiant-se i sovint d’una manera sorprenent. Els hem volgut oferir-los els talls. Escoltaran per ordre alfabètic Albert Tarrés Canimas, Anna Ballbona, Anna Cloe Brugueras, Anna Perera Roura, Antoni Pladevall Arumí, Blanca Llum Vidal, Blanca Generoso Miralpeix, Carles Bellsolà, Carles Miralles Solà, Cristina Roquet Ruiz, Damià Bardera Poch, David Caño, David Soler Ortínez, David Tona Mora, Enric Casasses Figueres, Estel Solé Casadellà, Esteve Plantada Hermoso, Eva Bassó Pérez, Eva Rumí Guimó, Gemma Gorga López, Guillem Vilella Palahí, Irene Tarrés Canimas, Itmar Conesa Jordan, Jordi Cornudella Martorell, Josep Grifoll, Josep Morera Prat, Josep Pedrals, Laia Noguera Clofent, Lita Palomera Salvador, Lluís Bisbal, Lluís Calvo Guardiola, Lola Casas Peña, Marc Lluch Arenas, Marc Romera, Marc Rovira Urien, Maria Carme Páez, Maria Dolors Massa, Maria Sanz Ferrer, Maria Teresa Bertran, Marta Rius, Miquel Pigem de las Heras, Mireia Calafell Obiol, Ricard Mirabete, Salvador Riera, Santi Rufas Gregori, Sílvia Bel Fransi, Sílvia Tosca i Sònia Moya.
Si no us és avinent escoltar-los en directe, podeu fer-ho en diferit un parell d’hores més tard al blog del programa: http://piusmorera.wordpress.com/.
Una salutació ben cordial. Pius Morera Prat.
Twittear
domingo, 6 de mayo de 2012
miércoles, 2 de mayo de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)