M´ha caigut alguna cosa. L´he perdut. Sóc jo. No sé en quin perdre´m m´he perdut; per això no sé amb quin jo buscar-me. Només sé que ja no sóc a la butxaca. Ni a la bossa. He regirat les escombraries. M´he posat micròfons i càmeres i alarmes. He mirat darrera els miralls i a les golfes i a la lluna i sota el llit. M´he espiat en somnis i li he dit a la veu que corrés i he tirat ampolles al cel i avions de paper al riu. I tot això em te confós. Sí. Però el que de veritat em desespera és quan pregunto per mi: la gent em demana com sóc.
grifoll
casserres poble poema
