| http://www.altrament.cat/so-blancallum-j.html |
viernes, 30 de octubre de 2009
martes, 6 de octubre de 2009
POEMA de la DOLORS
El temps: un home gras,
grassíssim, suant, parant el sol
en un banc d’una plaça buida.
BlancaLlum Vidal
No diem res perquè escoltem
com aquest roc tampoc diu res.
La teva veu és formidable quan no es sent,
sobretot, perquè el temps a poc a poc ens ha robat
tots els reclams. A poc a poc ha anat teixint
alguna cosa sense mans, sense nom i sense escrúpols.
- Dius que el temps és un home gras suant i sol
seient al banc. I per la gravidesa, m’imagino
que per més urgents que en siguin el motius
les nostres veus cauen i rodolen i espeteguen -.
Dolors 6 octubre’09
Suscribirse a:
Entradas (Atom)