Seguidores

martes, 30 de septiembre de 2008

HOMO (GRIFOLL) videopoema

¿Cuánto

hay que dejar de ser

para ser?

Alejandro Jodorowsky.

INSTAL.LACIÓ (GRIFOLL) Konvent.Zero 2008 (cliqueu per veure el video)




Aquesta és un petit resum de la instal.lació que vaig fer aquest any pel Konvent.Zero amb una intenció crítica, però subtil a la vegada, en contra de tota mena de discriminació.

domingo, 28 de septiembre de 2008

AMENAÇA DE BOMBA (GRIFOLL)

AMENAÇA DE BOMBA


Si no m´afanyo
t´haure d´esperar
i un ball d´agulles de rellotge
en aquests temps que corren
és com dormir amb un despertador sota el coixí

(seguidament
l´home penja el telèfon,
surt de la cabina,
es posa les mans a les butxaques de la gabardina
i desapareix en la foscor).
Grifoll

viernes, 26 de septiembre de 2008

Ελληνική γλώσσα (de J. GRIFOLL)


les gotes de la pluja son cordills tensats
que es trenquen en l´aire
i ens xopen enmig del poema follant
en un riu de tritons
d´aigua més dolça que xocolata desfeta
quan regalima el melindru
i jo t´acarono les cuixes a veure si pons un ou blau
que en farem una truita al melic més torrat

les llengues passegen reinventant-nos
la pell l´un de l´altre
ens anem vernissant

et penetren els versos més àcids dels poemas més cítrics

sí: tinc una misió en aquesta vida
és la de boxejar amb el teu clítoris i fer-te guanyar

FLAIX

has vist? era un meteorit
capbussant-se en l´atmosfera: demana un desig
Grifoll

l´INDIVIDUAL. (cliqueu a sobre per ampliar, gente)


TEMPUS (GRIFOLL)


La vida encara em do´n gas,
em menjo el formatge de les rateres
i a sobre surto per l´altre forat.
De fet, sóc molt més que feliç, aixi que no,
no en tic cap queixa Senyora Mort
al contrari. M´hi quedo un temps més.
Grifoll

miércoles, 24 de septiembre de 2008

EL REFUGI, foto de J.GRIFOLL


GRIFOLL (POEMA)


Mentre l´alè no s´encalmi,
fins que la boca,
boca
que aboca
i jo el que s´hi topa,
vida batuda, treva distreta, murmuri d´espasmes,
fonda riquesa corvant-se, tensant-se,
flexible, donant-se, prenent...

això voldra dir que ens fem un petó.

Però si a més a més que l´alè no s´encalmi,
les boques es topin,
murmuri l´espasme, etcètera, etcètera,
fem del silenci el reflex l´un de l´altre,
del sofriment, l´aprenentatge,
del contrapes, el llenguatge
i mesclem el més íntim
amb la bèstia de totes les superficialitats,
llavors, tu i jo, serem els amants.


J. GRIFOLL

EL PARTIT (BLANCALLUM)

Quan setze cares van envant
i la teua és una d’elles, i totes parlen
i ho fan soles, i a l’uníson
veig el gest de la consciència
com s’hi arrapa, al més enllà,
d’aquest teu eix i del tot vostre
per on l’esguard s’eixampla i veu
àdhuc la fúria, que mai manca.

En el bar, ran de fum, rere el vidre,
la pantalla amb un camp verd
i un joc rodó.
Llavors, pens en la ressaca,
en el patir i en la plorera
que aquest, tot just, matí
et feia invocar el verd
d’un camp per jeuri’ i rodolar...

BlancaLlum
25
9
8

JORDI ROIG, EL POETA DEL MES

http://www.ciutatoci.com/literatura/docs/d08/lit_poeta_jordi_roig_0809.php?Id=2011

Mala sort

Els meus camins creuen els dits davant
la primera cruïlla i m’abandonen...
Sempre sol, sempre lluny, sempre de nit.

He decidit llançar uns quants mots enlaire
i encreuar els dits, també. Demà passat
farà anys que va néixer el meu silenci.

Aquell desconegut coneix el truc,
en canvi jo només puc posar els ulls
en blanc, com fa la casualitat.

El vent va a favor meu. No té cap mèrit
endevinar la porta d’emergència.

Del llibre “El melic de les teranyines”

martes, 23 de septiembre de 2008

POEMET (GRIFOLL)

Gràcies per les gràcies,
sort amb la sort,
jugui a veure si guanya
i el deixen jugar.

No es torturi, bon home,
que per això ja tenim als torturadors.




Grifoll
tardor del 2008

lunes, 22 de septiembre de 2008

NO SE...(GRIFOLL)

NO SE…


“un jugete una ilusión”
(serigrafiat a la tapa del boli)


A vegades caiem, i segons on caiem,
voldriem quedar-nos allí per tota la vida.
O, ara que és tard i tot és difícil,
convertir-nos en una bèstia petita com ara un mosquit.
A vegades és ara i ho sents,
o, a poc a poc, anem entrant cadascú a la seva fàbrica més coneguda
i d´una metàfora fariem espetegar tots els miralls del món.
A vegades un cendrer ens fa nosa a la tauleta
i deixaríem de fumar si això fos tan fácil
o, mirant per la finestra et veus a fora
i penses en si ell també et pot veure a tu.
A vegades és tan diaria la contradicció
que els dies son de quarantavuit hores
o, de les deu a Déu a la velocitat de la llum
ha passat un segon
i tots els rellotges t´enganyen apuntant-te amb les agulles
com qui no sent tocar les campanes.
A vegades, la relativitat és relativitza tan educadament
que la confondries amb un cub
o, elevat al quadrat, et sents clavat a terra
i ets una agulla de fer mitja o de cosir.
A vegades parlar amb tu és parlar amb mi
-i el que menys vull és avorrir-te, perdona-
o, entres al carrer i tot és una escenografia
on tots som peluixos i globus i serpentines
i herba i miaus i xupaxups i camins…i no trobes el teu.


Grifoll
Casserres, tardor del 2008


HAN VOLAT VENTILADORS (BLANCALLUM)

HAN VOLAT VENTILADORS

El plat es trenca
el got es vessa
i el neguit
és com de plor
de pena teva
i de por santa.

Veus l’esquerda
que té el món
i cridant
adorant-la
esgarrapant-la
t’hi comuniques

i et fas entendre.

blanCalluM
Zona Franca
23
9
8


sábado, 20 de septiembre de 2008

No deixeu de visitar la pàgina de l´Eduard Figols





MOVIMENT PUNT ZERO (cliqueu i entreu)

http://individualblack.blogspot.com/




La CANTÀRIDA...visca la CANTÀRIDA...LAIA MARTINEZ!!!! BLANCALLUM!!!i més........

http://lacantarida.blogspot.com/2008_07_01_archive.html
Està prevista la publicació dels dos primers volum per el proper mes de setembre. El primer volum de la col·lecció serà Breviari d'antípodes d'Emili Sánchez-Rubio, i el segon Nedar-te la pell de Pau Castanyer. Per a propers números s'està treballant amb Els estris de la llum de Jaume C. Pons Alorda, La cabra que hi havia de Blanca Llum Vidal i The Sparrow in the baker's dust de Ralph Nelson.

CALENDARI OCTUBRE (JORDI PLANA)


PETIT POEMA DE COLOR VERMELL (GRIFOLL)

PETIT POEMA DE COLOR VERMELL

el meu cor sota els voltors del mig de la gran plaça
que en aquest poema sense escriure
quan li vaig deixar
me´l tornes a renèixer.
Tots els batecs
que em resten per a ser bategats
has de saber
que van
per a tu
a tu
a tu
a tu
-porque cubres con tu aliento mi soledad de niño - A. Jodorowsky'



J.Grifollprimavera2008

CANÇÓ DE GRILLS (GRIFOLL)

La nit és un funicular directe als cràters de la lluna,
una cançó de grills,
un dia en vaga,
un fer l ´amor mentre l´amor et fa,
i una estació que les son totes.

La nit son totes les que han de venir,
la sort de tenir-ne la culpa,
i un secret de manifestació
a la plaça de l´habitació
o a la de del cotxe,
un fondre´s en el mateix somni
a esperar la realitat per celebrar
que prossegueix el somni
despres del primer cafè i que no hi ha últim.

SUBSÒL (BLANCALLUM)


SUBSÒL
de sol

a vosaltres
a tu

Me’n aniré al subsòl a cercar rels
i quan torni, si és que en vinc,
trobaré l’heura un altre cop
enfilant-se per tes branques.
Aquí dins el món se us agermana.
Teniu semblants uns mil dimonis
espiant l’eternitat i existint en cada cosa:
com al feix de melodies sota l’ungla
-que teniu-
i a les mans de clau de sol
-amb que toqueu-.

blanCalluM
Ciutat de Mall
19-8-2008

LA LLUM CAU (GRIFOLL)

La llum cau, però la llum no sóc jo,
tinc por,
però la por no és amb mi.
Algún vespre se n´alegrarà tothom d´aquesta desmesura,
algún vespre sense nom ni causa,
alguna lluna plena mal posada
on pesin els sentits el que pesa i no el que ens passa.

Me n´antorxo d´ésser aquest,
i baixa-la tú aquesta mirada, que la meva m´és robada,
i fred, perdo la gràcia.

La foscor engega,
però ni cas: no gemeguem el trauma,
no apaguem l´inapagable,
tot repica en tot com jo pel passadis de la disbauxa
on caic i catacraca.

Dret sóc de paparina,
ho he provat, però em venc a la primera cantonada
amb xurros i tan poca traça.

Perdo el nord? Apadrina´m l´ànima!
jo també xisclo el que m´aguanta
i calço anades i tornades tan tronades com quedar-se.

Visc: son coses que ja passen .
Tú què fas? Nostàlgies? Apadrines? Passes gana?
A mi, que sé d´un llac, de petons vius i bogeríes que mai fan vacançes,
deixa´m ser-te, que t´estimo i amb pancartes,
a tu, que rimes amb la g de tramuntana,
i que aquest poema sense causa
et fa de caçapapallones, T´ESTIMO
i venen sargantanes, paga doble i jo,
lletra de sopes i fumada, dir-te molt i molt i molt,
per a mi ets sagrada confitura o xocolata. Sempre, de quedar-se.

Continuo amb la pilota anada:
avui, canvi de mes, em continuen venint aquí al darrera
pasmes, iscariots, sargents del torna si et quedaves,
trastos que guardaves…

Però ara, esborre´n la meitat ( aquí hi va el teu nom):
T´ESTIMO i als veïns del davant
se´ls hi ha escapa´t la gata blanca.

No se ben bé el que em dic,
però sé ben bé el que et dic:
T´ESTIMO,
aquests del poble del costat
es veu que em venen a partir la cara
per deixar cors bategant al niu de
totes les balançes,
però saps què? mentre em destrossen,
jo t´espero sençer al llit
amb set o més cubells de xocolata
i set condons pirata.

Vinga, bonanit que ja acaben de ser les quatre.

L´ULL ENMIG I CAP I CUA EL PENSAMENT (BLANCALLUM)

L’ULL ENMIG I CAP I CUA EL PENSAMENT

Córrer el colom i el nen darrera. La mare crida, espai. A prop, la carretera. Vola el colom fregant amb l’ala una altra ploma, la d’en Llull. Ells dos, agafats de la mà,
continuen caminant pel passeig marítim. La catedral, ho ha vist tot.

blanCalluM
20
9
8