XXVIII
Ens han caigut els anells a dins del llac –els sents?-
la facilitat amb què s’hi han fos és igual d’aterridora
que els lligams, estacions fent-nos el dit així de prim
i l’os, l’estructura que ens havia d’aguantar –pertot-
a tots, durant l’estiu la fragilitat és una flor que s’ha pansit dintre la boca
o al cor, una buidor que s’ha esberlat per donar pas a grans veritats, o no
el darrer mot no garanteix que vindrà al poc tot el silenci
de cop, hi ha una paraula que en el pit mai no ha existit
amor, com un matí del mes d’abril sota les runes, colgat
com si ens haguéssim desdonat de molt abans, potser
d’abans de néixer].
Dolors Juarez 3 d’abril del 2011