sí cliqueu al títol, a la foto, a...
passen coses (sempre en
passen)
passen coses (sempre en
passen)
No és l’ assaig ni som espectadors,
ja el risc consisteix a dir més, se n’ ha fos,
per això hem canviat les angunies de lloc,
els anhels d’ estança i sentim la condició
menys misteriosa i més curiosa la forma, i
quan les noves pluges vinguin, seran
anar amb l’ aigua, i quan el somni torni,
que tot valgui, doncs enmig de la nit, nit
crescuda, saber la condemna, però
no la d’ abans, ja és una altra,
menys apocalíptica, molt més ex-
perta, la condemna com-
partida, el fred a mitges, que tothom en té
de peus desabrigats, i xafem merda,
mes d’ aquesta merda en farem vi,
serà la utòpica feina de mi o per fer el
rodolí,
però passa que han pujat el teló, que el paper
de persona era en blanc, i aquí dalt
no paren d’ ocórrer coses. A les butaques,
de públic: miralls, miralls de tota mida i
mena...
grifoll
10.4.11
casserrespoblepoema