Li pinto un antifaç a ma germana
de color verd de seda i plata.
Lluny del cartró i de la mirada
hi ha un senyor que pesca mots
fosforescents dins una bassa.
Ah! Unes ulleres per a llegir
pensaments! És en Brossa tirant daus
rere la màscara. El jardí del paradís
ara és de vent. Enlloc d’ Arcàdia
es diu Aura, aquest poema
Blanca Llum Vidal
del seu darrer llibre “Nosaltres i Tu”
(Lleonard Muntaner, Editor)