(...)
Digueren a l'amic: -On vas?-. -Venc de mon amat-. -On vens?-. -Vaig a mon amat-. -Quant
estaràs ab ton amat?-. -Aitan de temps con seran en ell los meus pensaments.-
(…)
Del “Llibre d’ Amic e Amat” de Ramon Llull
Tengo un idiota dentro de mí, que llora,
que llora y que no sabe, y mira
sólo la luz, la luz que no sabe.
(...)
D’ “El noi de sucre” de Leopoldo María Panero.
TU
Jec esporuguit. Una àliga nocturna
m’ ha pres tota la posta. L’ avern
és un pas d’ ala ultra refined. Ra,
com tots els altres, llegeix Nietsche
i ara es fa el mort amb tanta excusa
que ni s’excusa. Pro plou i plou i plou i
això ens acosta. Tu no jeus esporuguida.
Li tens un punyal reservat al sagrat
entre les còrnies. T’ entro als ulls
que m’ alcen i li arrenco a la rapaç
les mil cent ales. Escups un ram
de nafres al Tànatus i li endolles
el punyal que li devies. -Podria jo
trobar-me al Paradís sent tu a l’ Infern,
que encara em salvaríes-. No sé com
inventar-te l’ invent que jo et voldria,
però m’ és igual, inventaré l’ invent
d’ invitar-te a inventar-me’ l. Sols tu
n’ ets capaç. I després i en regal
que t’ assalti lo viu de lo viu, et duré.
I lo verd fent l’ aire de lianes sent jo
que t’ abraço duent l’ amor com tu
vulgues. Vull aprendre’ n. És això. Tu.
josep grifoll
15 de març de l’ 11
casserrespoblepoema