Desig
Que s’abaixin les parpelles sempre suaus
al sentir aquesta remor de l’aigua dòcil
que no sentis mai la por de perdre-ho tot
quan s’acosti el so ferit que ve a despendre’t
i, sigui sols el què retens entre les mans
que trontolli enfront el vent sense una pena
i, que no comptis amb els dits si és per comptar
i, que no vagis amb els peus a tocar a terra
i a més, passis pel camí sense passar
que t’hi trobis pètals blancs sota les pedres
i, xiulis tant que se’t confongui amb una au
i, et tornis bec per picar fort en contra un tronc
i, et quedi això gravat al tronc i també al cap:
que tu hi has set, que hi has passat,
que no tens res, que no vols més
que potser sols, que potser el nom
que et dius que et dius
que et dius
----------------
i que t’hi quedes.
Dolors Juarez
7 de març del 2011