Seguidores

martes, 8 de marzo de 2011

DESIG, de DOLORS JUAREZ

 poema per emplenar, potser, per tu‏




Desig







Que s’abaixin les parpelles sempre suaus



al sentir aquesta remor de l’aigua dòcil



que no sentis mai la por de perdre-ho tot



quan s’acosti el so ferit que ve a despendre’t



i, sigui sols el què retens entre les mans



que trontolli enfront el vent sense una pena



i, que no comptis amb els dits si és per comptar



i, que no vagis amb els peus a tocar a terra



i a més, passis pel camí sense passar



que t’hi trobis pètals blancs sota les pedres



i, xiulis tant que se’t confongui amb una au



i, et tornis bec per picar fort en contra un tronc



i, et quedi això gravat al tronc i també al cap:



que tu hi has set, que hi has passat,



que no tens res, que no vols més



que potser sols, que potser el nom



que et dius que et dius



que et dius







----------------



i que t’hi quedes.







Dolors Juarez



7 de març del 2011