Seguidores

domingo, 13 de marzo de 2011

BROTS, de DOLORS JUAREZ

XXIII




Una bossa de pedretes que es rebenta dins del cap



com la consciència; espetec de noses soltes que es desprenen



de les coses que no es poden suportar, primaveres dant-nos brots pena per pena



les branquetes dèbils mortes que es refan, pètals llisos rosa fort és el què ens fan



en la memòria; noms de flors que sense nom han arrelat



com una essència; quan pensàvem que en sortíem i el què fèiem era entrar



-a l’all- però ja de sempre



si estacions que solapant-se en una tarda d’un sol dia ens han del tot destarotat



de on anem a què veníem, tots els anys que em empassat fins a negar-nos de l’empatx



i coses òbvies;



altres coses que per fer veure que sí o fer-les lleu o que ho semblés les hem obviat



i no per força;



com si haguéssim nascut dòcils i ens vincléssim com les branques d’un desmai



sens badar boca;



com si el fred ens hagués mort alguna cosa



que ens hagués deixat ben secs de tant plorar, i ara



que és primavera, no la poguéssim recordar.







Dolors Juarez 13 de març del 2011