XXV
Continua existint, rere la terra, un nosequé que se’ns trenca
o des de sota, com un temps que ho martelleja –tot-
com un anhel que vol saber el saber-ho tot i amb un descuit
cau en l’oblit, un abís fosc i profund que ens engoleix
en la memòria, del tot per tot caient al fons fins que ens perdem
fent-nos d’absència, llot de fons que se’ns fa trist com la tristesa -i no-
desfer-ne els pètals i insistir quan el darrer no ens diu que sí
això és la pena, la terra absent que ja ni hi pensa, amb l’amor
que ni l’espera que fa el roc amb la quietud la desespera –almenys-
intentar el crit amb fil de veu i a cau d’orella –o si més no-
per el desig –amor- : alguna cosa que ens refaci de l’oblit
que ens esbocina.
Dolors Juarez 15 de març del 2010