“No es grato morir señor si en la vida nada se deja
y en la muerte nada es posible,
sino lo que se pudo dejar en la vida.”
César Vallejo
PER PROHIBIR-TE PROHIBIR-TE
Per la mà, per
passar-la, per fer-te
passar per la mà
per la cara per passar a la vida dels afectes
i jugar. Per la
llum que escups i no et quedes per a l’ ombra,
a dormir-la com
un roc, a dues pedres. Per, entre els crits,
bufar silencis,
per les fontetes que ens deixes al desert,
la sorra que et somia
adormida a la falda i la sal
de la salsa que
et saps, perquè no t’ agrada amargar ni amagar-te
li treus la flor
al terrorista, somrius de cara al policia, et prohibeixes
prohibir-te, no
caus per la plata ni et vens sens pecat, pixes
fora de test a propòsit,
perquè corres a ser-te, i ara va de veres
o t’ incendies,
saltes a les brases i les serres per tornar-les a fer troncs,
espines, tibes tíbies,
omòplats finíssims fins les fulles, fins les puntes de l’ escata
que del porus n’
és la brillantina, de cada cabell, de les lianes, de l’ alè contrabandista
que regales. Pel morro,
per la cara. Per la manera de posar sense arronsar-te,
per la manera de
donar sense deixar-te caure. Per pujar pel tobogan
i baixar per les
cames del centpeus a veure qui perd i ser la serpent.
Per deixar que la
teoria s’ enveli sola prǒ no anar amb motor, com els tornados.
Per deixar els
papers en blanc que urgeix de sempre abans enrogir el tall, i
per arrebossar-te
d’ herba fresca, gra viu de bosc tendre, primavera descalça i florir,
dir pètals, jugar
a la fragilitat, al vertigen, dir que sí a la bellesa, que sí sí, del melic
primigeni a l’ última
d’ obrir-se, crisàlide o campana, que soni pels ulls
o baixi per les
orelles, que rimi amb nas i doni al llavi, que per la comissura
s’ escampi boca a
través, que quan l’ obres es per encetar un petó,
ja amb llengua,
de paraula o per tastar-te l’ existència, l’ insistir-hi... ;
per inscriure’ t a
la vida i no passar de llarg. Mentre els altres l’ estudien,
mig ara el
mesuren, mig ara que hi tornen, tu, el vas ( o l’ ampolla) el deixaràs buit.
Del Tot. Hi hagi
un mar de dubtes o quatre gotetes de pòmul enfebrat.
griFOLL
1.08.2014
casserrespoblepoema