no vulguis ser feliç.
és molt trist
voler ser feliç...
que no els has
vist els feliços?
són feliços vint-i-cinc
hores al dia,
no tenen temps
per res més,
no saben del
tendre enyor, mai troben
a faltar ningú,
no ploren,
ni quan s’ acaben
les pel·lícules
que per això hi són.
no s’ emocionen
els feliços; no
somien els feliços, no gasten curiositat:
són feliços! res
els pot sorprendre:
ni la música, ni
la poesia , ni la pluja, ni els petons...
només saben
repetir-se en un que es van copiar
la primera vegada
que els hi va semblar que passava
i mig feia; ara vés a saber de qui era i de que estava fet...
i lo pitjor...lo
pitjor és que tampoc saben que és estar alegre:no!
ni sentir-se content.
no poden. l’ alegria és feta
de tristesa
vençuda, de ferida llepada, de gat escaldat,
i la felicitat,
clar, tot això ho té prohibit. a vegades sembla
que riuen, sí, els
feliços,però riuen de plàstic, per fora:
a dins no hi
passa res en absolut...
potser ni tan
sols existeixen, mira què et dic...
griFOLL
13.08.14