la primera vegada
que
la primera vegada
no hi ‘via ningú
que sigui aquí
per explicar-la
ens l’ hem cregut
(passe)
la segona vegada que
ja hi ‘ via algú
i ho va veure
va emmudir
( no tenim pistes)
ara
a la tercera sí que
bala perduda:
s’ ens gira del tot
la del cap sense el
cor
i no sé si del cop
prǒ
de cop torna a
tirar
que és ben bé
que ens agrada
matar
(tret)
i ara és a dir que
pregunto
i pregunto perquè
no em puc quedar
amb els interrogants creuats: que
ens agrada més
matar que follar?
destruir que
crear? ho he entès del dret?
escandalitza una polla
una baba
una teta la sang ve
de passada
i l’ exercit s’ ha
d’ ensenyar? cony cony
cony tres-centes vegades
no em pita així en
gran
a mi m’ alleuja
pensar que som res
o dos
o u
vull dir saber-ho
en petit
per saber que
d’ un en un som
molt més
que a milers
llavors sí
rimo i m’ hi miro
i hi torno i vull
ulls
ulls només fets d’ulls
ulls per mirar
com us mireu
quan us mireu amb
ulls
només d’ estimar
i us oblideu de quicomquantquèquina
batalleta de cuentu
que mai s’ aclareix de si tal mal ni quins béns
us la ronden a tots
si aquells bons i tots aquells tan dolents
a dia d’ avui no els
hi ve ni els hi va
ni si n’ hi ha ni
si no
ni de què!
jo vull ulls!
ulls!
vull ulls i
vull alls i vull llops
i vull llacs i vull nits i vull dits
i vull tours tirant
milles futurs endavant ara i aquí
(a com-partir)
que l’ ahir va acabar
tancant /
es va quedar ob-
solet i va dir plou
griFOLL
10.8.14