Vas i véns, i és
dolça la cançó,
t’ hi agafes sense
pensaments, i és dolça la cançó.
Tot és
involuntari; plou, fa sol, i és dolça la cançó.
L’ oblit t’
acarona, el desig s’ ha adormit,
un peu aquí, dins
l’ instant, la cançó és dolça,
allà l’ altre,
véns i vas, amb els joncs, des del vent
ni permís, com tu
i prou sense tu: la cançó
sola que et dansa;com
baixes quan t’ alces, n’ és
tant que, de dolça,
se t’ agafa i n’ ets tu a dir l’ estiu des
del gustos tots
de la llum fins la sort del racó a l’ombraviu ...i canals per
l’ alè d’
orenetes que embafes els vidres de tot el poema , confitura etèria
redanses quan t’
hi endinses tu,que de la cançó en fons la pell, i és dolç
com una veu
petita cruixint al cuc de l’ orella, una gota de mel al melic,
anant, revenint,
relliscant pels camins, jo(n)cs endins, amb el vent, la cançó
que mentre hi ets
tu no s’ acaba. Ets molt dolça.
griFOLL
2.08.14
casserrespoblepoema