Estimo la terra
que d’ un aglà me n’ alzina re branques.
Estimo la terra
que obre mars als rius i no tira línies.
Estimo la terra que
dels mapes en fa adob i de la mort
lliris. Estimo la
terra que nodreix a les dones i als
homes
amb sang a les
venes i no a la memòria. I estimo la
varietat
de cultures d’
aquestes dones i d’ aquests homes quan
es barregen com
la pluja amb el sol i encenen l’ arc màgic
de pintar-hi amb
tots els colors la riquesa de ser-hi. I
estimo ( per
sobre de tots) un idioma: el d’ entendre’ s
els uns amb els
altres i amb la terra que estimo i estimes
perquè t’ estima
i t’ és tota sencera i arreu t’ hi posarà
sempre estels perquè
brillis i escullis i siguis com ells:
un cel de llibertats
senceres / cada estel un vers/ el poema
el firmament.
Estimo en totes direccions. Amunt
avall bosc endins
mar enllà dalt d’ un pi sota d’ una palmera.
Estimo la terra
infinita / camino nedo volo camino camino
i mai s’ acaba. Estimo
la terra perquè és generosa
i me n’ ensenya i
m’ ha donat la vida amb horitzons
i sense portes ni
fronteres ni frontisses ni altre joc de mans
que no sigui
obrir-les i obrar i crear i fer per a arribar a ser
la terra que
estimo. I estimo també la gent que se n’ estima
un trosset perquè
tot és començar si és amb Amor l’ in-
coronable Amor
que no té nom perquè no (en) necessita...
griFOLL
24.8.14