Amb una espècie
d’estels que no existien
i amb unes ceres
que et calcaven
Missenyora la mort
d’en Papasseit
darrera el full
on serem nous
i on serem nats
potser més tard,
feies un quadro
que tenia també
—i ben figurat—
el cim nevat
del puig del mal,
quan queia tombada
quedant blanca
i sense llum
damunt el front,
quedant fosca
des de la panxa
amb missenyora la nit
cobrint el puig
que era tan blanc...
blanca llum
5 de març del 2010
