Seguidores

miércoles, 24 de marzo de 2010

CASA, poema de blanca llum.

Una escala amb els graons i un edifici amb una escala i una escala a l’edifici i uns graons on hi ha qui seu, és una casa amb el trencar-se per patir i un patiment que vol remor, remar l’amor, remar la mar de mala mar i amar de mà on hi ha qui treu el cap de l’aigua, que és un espai nuat al temps que fa del temps l’espai amb nus i el nus tallant on hi ha qui lluita i qui s’hi lluita amb cada lluita, que és un abisme al capdavall d’un altre abisme amb un abisme apuntalant-lo i un puntal on hi ha qui...


blanca llum
25-març-2010