Entra la tarda en el bosc, i de cop
ja s’escapa! Se’n va el verd d’aquest cel
se’n va el blau d’aquesta aigua, i de cop
neix l’ infern que fa néixer la flama
que fa néixer un infern
que fa néixer una flama.
La guineu surt corrent, per instint, que no és gana
i li busca en el bosc -en l’ infern de la flama-
l’arbre sec que s’ha mort, la riba buida de l’aigua.
I de cop amb fusell, vol matar aquesta flama
que ha fet néixer l’ infern,
que ha fet néixer la flama
però de cop mira al cel i li cau el fusell, i de cop
planta l’arbre.
Dolors Juarez
19 de març del 2010
