Posem per cas que em trobo al mig
de la situació més incorrecta
i allunyada de la moral,
d’una geometria oberta,
d’un orgasme extra-oficial
i la penetració perfecta.
Donem per fet que jo he escollit,
que he obert de bat a bat el cercle
de la teva rutina vital,
provincianament solemne,
humanament animal,
i que ara no sé com es tenca.
Prenguem per cert que et sé el desig
de quan enfiles l’escaleta,
regalimant-te pel camal
i deixes que et llepi la pena
i t’apagui la consciència
de tot allò que és terranal.
Tinguem per secret que he caigut al parany
d’enamorar-me dels dies bons,
al pecat no gens original
de desitjar allò que no es pot.