Seguidores

miércoles, 8 de octubre de 2008

BLANCALLUM (EN PRINCIPI, SENSE HAVER-HO COMPROVAT EN LA PRÀCTICA)


Puja un vòmit de miralls
des del fetge malaltís
d’un quasi mort -només de nervi-.
Ha matat el rostre fred
del sentiment
i l’ha cobert de joncs i llot.
Amb fems elèctrics, corrosius
i ferroviaris
abona l’erm del lloc-és-nou.
L’assalta un afer complicadíssim:
segons l’humor del gat més vell
del veïnat, varia el color
que emet el fruit del cirerer.
Llavors se’n riu, ah!
dels seus espasmes.

blanCalluM

Biblioteca de Catalunya
7
10
8