literatura és l’ intent de pintar un elefant i pintura
l’ esforç d’ escriure un rinoceront
diré
l’ obstinació:
fermesa del muscle tibant al coll quan t’ inclines a donar
menjar al llop. Que mori el desig. Que
cada riu té vint dits de saliva a la nit i
tot mort té mil anys en la nit i acaba de néixer on
cada pinzell té un color també per la nit sens descans,
dansant totes les cues de cavall que
la foscor s’ endu a
pintar-te en secret el colze diminut,
l’ os de la lluna, el violí de la sangs
borratxo d’ orenetes...
Quan les parpelles obren les mans
faig oli de flors, agafo capolls i reïna i columnes de rius
i
t’ inundo.
grifoll
1.6.11