Seguidores

miércoles, 1 de junio de 2011

griFOLL poema

literatura és l’ intent de pintar un elefant i pintura

l’ esforç d’ escriure un rinoceront







diré

l’ obstinació:

fermesa del muscle tibant al coll quan t’ inclines a donar

menjar al llop.  Que mori el desig. Que

cada riu té vint dits de saliva a la nit i

tot mort té mil anys en la nit i acaba de néixer on

cada pinzell té un color també per la nit sens descans,

dansant totes les cues de cavall que

la foscor s’ endu a

pintar-te en secret el colze diminut,

l’ os de la lluna, el violí de la sangs

borratxo d’ orenetes...

Quan les parpelles obren les mans

faig oli de flors, agafo capolls i reïna i columnes de rius

i

t’ inundo.







grifoll

1.6.11