Seguidores

miércoles, 22 de junio de 2011

Blanca llum: SEXTINA TEVA MEVA





Que si vinc vingui de nina.                                       

Que et faci el nin, gitanet, i jo, vella,                       

que et sigui el nord, un tall, l’estella mare                

que tot ho mou: el fill, l’home, la dona,                   

la cosa nostra, una altra i la més teva.           

Que et vingui endins, arran, com si fos meva.         



Així em vols, estranya i meva,                                 

girant, giravoltant, com si una nina                          

amb una por tibés, trenqués, la teva                         

i en fes, d’aquesta por, que ja era vella,                   

germana, parenta, mestressa i dona                          

de la nit que s’estreny quan toca mare                     



i que el mal, el fa de mare.                                       

Llavors em véns, cantant, la cançó meva:                

que sóc petit, la criatura, dona                                 

amb dona i l’home sol que sembla nina,                  

cor  meu, la humana pena i ser la vella.                  

I la cançó, valent, te la fas teva.                               



I amb el riure a casa teva                                          

l’estimar, te l’inventes, i amb la mare                                   

de déu de l’empenta me trobes vella,                                  

a mi, que ara sols tinc l’esquerda meva                    

i un monstre, clauficat, que em treu la nina,             

em deixa sola, seca, i me diu «dona!».                     



Tu que vols, que no vols dona,                                                                                            

vine’m a prop, si vols, prò amb l’ànsia teva              

i si véns, fes-ho amb ulls, des de la nina,                 

com qui neix, com el qui et peix, com ta mare         

·t va parir o com vulguis, que jo, meva,                   

seré nostra i, llavors, de l’ànsia vella.            



Dona nova. Dona vella.                                                       

Dona animal i el nom, ni el nom de dona.                

Dona lluny. Dona res. Dona mig meva.                   

Dona et prens. Dona et dons. Dona et fas teva.      

Dona fill. Dona amb l’altre, i l’altre, mare.              

Dona véns. Antiga. Partida nina:                             



que vingui el nin, alat, de mare vella,

que sigui amb mi, de tu, de dona nina,

que fent-me teva, em vols, volent-me meva.



Blanca llum, maig/juny 2011