El 19 de Maig ens va deixar sobtadament en Francesc Torres i Carpio, una PERSONA amb totes les lletres, artista, sindicalista, polític d'esquerres, i ex-president del cercle artístic de Manresa a finals dels anys 90.
En Francesc abans de ser president del cercle havia regentat la galeria manresana Giacometti i coneixia perfectament el "trist" panorama creatiu del Bages.
En la seva època de creador va patir en la pròpia pell les dificultats d'un artista jove que intenta obrir-se pas en la Manresa dels 70-80 i es per això que ens agafà de la mà a mi i al "mestre" (i profeta..) Josep Grifoll, i ens dugué a exposar al juny del 1998 al Museu Comarcal de Manresa juntament amb els artistes més reconeguts de la comarca en el marc de l'exposició "Artistes del Bages ".
Gràcies a ell vaig poder conèixer a en Grifoll amb el que vaig sintonitzar a la perfecció i pocs mesos després vàrem contribuir a impulsar un potent grup d'artistes joves que revitalitzà i rejovení el panorama artístic del Bages, la Susanna Ayala i en Santi Rufas fóren els altres 2 elements clau a l'hora de crear aquella "màquina de guerra".
Aquest bullici creatiu que es visqué entre els artistes més joves fou conseqüència directa d'en Francesc, que sense interferir en res contribuí directament al naixement de molts creadors de la comarca que en un altre context no haguessin tingut la oportunitat de néixer i créixer.
S'havia compromès a ser president per un sol mandat, esmerçà moltes energies i aconseguí un gran canvi de tarannà dins de l'entitat, un cop aconseguit deixà el seu càrrec tal i com havia promès. Fóren sols 4 anys, però els suficients per deixar dins nostre la seva potent empremta que mai oblidarem.
(Marc Sellarès)